aNDRòMiNa: Les terres d'Al-Azraq (1): Perputxent

30 de juliol del 2016

Les terres d'Al-Azraq (1): Perputxent

Als peus del turó del castell de Perputxent

Una altra vesprada tediosa d'estiu i, de nou, cap a un castell ruïnós i abandonat: el castell de Perputxent. Per arribar-hi, cal remuntar la vall homònima, situada sota la solana del Benicadell i banyada pel Serpis, fins a l'Orxa: poc abans d'arribar al poble ens vigilen les ruïnes. Abans de pujar, contemplem l'antiga fàbrica de paper de seda, amb un gran fumeral encara dret, que tancà les portes fa relativament pocs anys. La fàbrica aprofitava el fet que la vall de Perputxent era travessada pel trenet Alcoi-Gandia, que connectava la zona industrial alcoiana amb el port. Evidentment, els pobles per on passava s'aprofitaren tant de la infraestructura com de la presència del riu.

El castell està en estat ruïnós però, malgrat tot, conserva part de la seua altivesa i majestuositat. La torre de l'homenatge encara s'aguanta pràcticament intacta. Al seu costat trobem les restes d'una residència noble, de la qual encara fan equilibris les façanes de ponent i meridional, així com algunes torres defensives i un recinte jussà que podria haver fet la funció d'albacar. Les vistes sobre la vall i la serra del Benicadell són espectaculars.

Aquesta fortalesa va pertànyer al cabdill morisc Al-Azraq, que va mantenir aquesta plaça forta gràcies a l'acord que arribà amb l'infant n'Alfons, fill de Jaume I, en el que es coneix com el Tractat del Pouet. Al-Azraq ha anat apareixent al meu bloc ara i adés: són molts els llocs de la Marina i de les nostres muntanyes que estan lligats a la seua memòria i a la revolta que els moriscs valencians protagonitzaren al segle XIII.

Després de la revolta, el castell va passar a mans de l'ordre de Montesa i dels hospitalers, període durant el qual va patir modificacions. Un error d'interpretació històrica fan onejar la creu dels templers a una de les torres del castell: per sort, el vent n'ha doblegat el pal i no és visible des de la vall.

En baixar, travesse cap a la vall veïna des de Beniarrés, rumb al barranc de l'Encantada. Fa uns anys sovintejava aquest paratge: pocs llocs hi ha a la nostra geografia tan bells i ideals per a passar un calorós dia d'estiu. Ara bé, en un grapat d'anys he observat que el cabal del rierol ha minvat fins a gairebé desaparèixer. Trist. Esperem que siga un fet circumstancial i que properament les pluges tornen a revifar el barranc... Per sort, al Clot del Molí encara arriba un rajolí d'aigua que és suficient per mantenir l'aigua neta. I freda: el clot és en realitat una estreta gorja a la qual no arriba el sol pràcticament en tot el dia.

I de camí cap a casa passe per davant de Planes, castell que es va sumar també a la revolta d'Al-Azraq. Els seus murs perimetrals encara presideixen el poble, que em resulta encisador.