València, segles XVII i XVIII

Entrada a la seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda

Velluters: durant anys aquest nom s'ha relacionat amb el barri Chino de la ciutat de València. Jo encara vaig conèixer uns carrers degradats, plens de prostitutes i heroïnòmans, quan estudiava a la Universitat. Llavors, però, ja s'havia encetat un procés de regeneració del que fou un dels barris gremials més dinàmics i rics del Cap i Casal.

En efecte, abans del declivi de la producció de la seda, a Velluters s'havien concentrat milers de telers i d'altres tallers dels gremis relacionats amb aquesta activitat. El més important, el Gremi de Velluters que dóna nom al barri, al qual Carles II va atorgar el privilegi d'esdevenir Col·legi d'Art Major de la Seda. La seu del Col·legi s'ubicà en un antic palau gòtic del carrer Hospital reformat durant els segles XVI i XVII. 

He passat centenars de vegades per davant d'aquest edifici, durant les quals anava constatant la seua ruïna: quan no era una cornisa que queia, havien robat els rajols d'una de les balconades. Amb tristesa, pensava que acabarien enderrocant-lo. Però, per a la meua sorpresa, de sobte me l'he trobat restaurat i obert al públic, allotjant un esperat Museu de la Seda: des que ha obert les portes, ja són centenars de valencians els que han dirigit fins allà els seus passos!

La seu gremial ha ressorgit, doncs, per ser testimoni del que fou un dels motors de l'economia valenciana. La seda va arribar a transformar la fisonomia urbana, el paisatge, els costums i fins i tot l'imaginari col·lectiu: a Algemesí, pels volts del segle XVII, es va transformar la llegenda mateixa de la Troballa de la Mare de Déu de la Salut. A partir d'aquell moment, es dirà i es representarà la Imatge trobada a dins d'una morera, quan es sabut que aquesta activitat sedera no començà a desenvolupar-se fins al segle XIV. Encara queden al poble nombrosos casalots amb les típiques finestres a les andanes, que tenien la funció d'airejar els llocs on es criava el cuc de seda. L'empremta de l'activitat sedera també es deixà notar en la identitat de la ciutat al món: com testimonia el paviment de la sala de la Fama, la seda de València era coneguda a cada racó del món. O el que és el mateix: València era coneguda per la qualitat de la seda que produïa.

Ben a prop del Museu de la Seda, al MUVIM, hi torbem una altra interessant novetat museística: la maqueta de la ciutat de València segons el plànol del pare Tosca. Aquest plànol fou dibuixat a principis del segle XVIII, justament durant l'auge de la seda. La visita a la seu de Velluters pot complementar-se, així, amb un viatge a la València dihuitesca. Més que interessant!

SEU DEL COL·LEGI

Sant Jeroni, patró del Col·legi, al fresc del sostre del saló de la Fama

Amèrica representada al paviment de la sala de la Fama

"La Fama", al·legoria que dóna nom a la sala, representada a un
magnífic paviment dihuitesc

Europa, simbolitzada amb els cavalls

Document de l'arxiu, un dels arxius gremials més rics d'Europa

Sala presidida per un magnífic retaule ceràmic dedicat a Sant Jeroni

Una escala gòtic amagada ens parla
dels orígens de l'edifici

 LA MAQUETA DEL PLÀNOL DEL PARE TOSCA

En primer terme, el convent del Remei, que encara dóna nom al barri.
Intramurs, l'actual plaça de Tetuan.

En primer terme, Sant Domènec. Al centre, el Patriarca i la Universitat.
Al fons es veu el convent de Sant Francesc,
on hi ha ara la plaça de l'Ajuntament.

Pont i palau del Real.

El Portal Nou i, ben a prop, el convent del Carme.

Una altra perspectiva del Carme 

L'Hospital

El Mercat: s'aprecia el desaparegut convent de les
Magdalenes.

Sant Francesc

Pont i portes de Serrans. Enfront de la basílica de la Mare de Déu,
s'observa l'antiga casa de la Ciutat.