Diu que...
Cal destacar el treball de les diferents àrees que s'ha fet per preparar les diferents proves. L'enfocament d'un aprenentatge més significatiu i vivencial en les diferents àrees, a més a més d'analitzar proves anteriors conjuntament amb l'alumnat.
Ha calgut cursar una carrera universitària (en alguns casos, dues) i posar un bon grapat de ments a treballar per tal de realitzar aquesta valoració d'uns resultats de les proves d'avaluació externes de sisè. No són recursos a menystenir, certament, malgrat el cataclisme sintàctic i didàctic.
És evident, en primer lloc, que la sintaxi no estava present en cap dels plans d'estudis universitaris cursats. Així mateix, està fora de dubte que, al llarg de l'escolarització obligatòria -i del batxillerat- dels redactors de la valoració, les diferents àrees també tenien un enfocament que buscava que els alumnes aprengueren de manera significativa i "vivencial" -cosa que és el que crec que vol expressar això de "l'enfocament d'un aprenentatge més significatiu i vivencial de les diferents àrees"-.
Les proves de competències bàsiques han reflectit el nivell general de l’aula en les diferents àrees avaluades.
Vists quin han estat els resultats, és una manera d'estalviar-se explicar el fracàs: ja es veia de lluny. Tot plegat, ens permet afirmar que no cal fer una altra carrera universitària per aprendre què vol dir això d'un "aprenentatge més significatiu i viviencial".
En efecte, a la vista dels resultats -també de la qualitat de la valoració-, ens podem fer una idea de l'abast d'aquest mantra. No sense deixar d'alarmar-nos com s'estén i es generalitza de nou la incultura i la ignorància: neomedievalització?
Al cap i a la fi, als protagonistes els importa poc el que puguem dir des de la racionalitat i el bon criteri: ells s'ho han passat molt bé jugant, no han fotut ni brot i s'han fet abraçades còsmiques que els han posat en contacte amb les sinergies universals. La resta és cosa només de carques ancorats en el passat i de gent que no s'ha actualitzat en tot allò relatiu a l'aprenentatge de les emocions.
Això sí, quan aquests alumnes de sisè es troben una paret a l'institut, crucificarem els professors que s'atrevisquen a posar-se les mans al cap i cridarem ben fort allò de:
HI HA GENT QUE HAURIA DE DEIXAR-SE LA DOCÈNCIA!!!!
(Veieu?! En alguns punts comencem a estar d'acord!)
(Només em queda desitjar que algú torne a fer que aquest grapat de criatures que han eixit enguany de l'escola s'entusiasmen pel coneixement, pel qual sempre paga la pena l'esforç i la perseverança... Pobres criatures: ningú és conscient que els hem limitat, i molt!, les possibilitats que poguera donar-los el futur?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada