De vegades, el grau de fruïció d'un menjar és directament proporcional al grau d'esgotament que u arrossega. Vull dir jo, que si arribes a taula afamat i cansat, és molt probable que gaudisques del menjar encara que et posen una espardenya al plat. Tenint en compte això, haig de dir que el menjar que més he gaudit aquest estiu és aqueix entrecot menjat al Café de la Paix de la plaça de la República de Prada. No en va hi fruïa després d'haver estat més de huit hores per ascendir i baixar del Canigó, cosa que no em va treure forces per bambar pels pobles del Conflent abans de fer la sesta necessària...
Efectivament, abans d'anar a xafar l'orella vaig fer cap a Eus i Marqueixanes. El motiu va ser que, amb l'ànim de posar en valor el patrimoni conflentí, aquest estiu s'han realitzat visites guiades a les diferents esglésies de la comarca. I justament quan baixava del Canigó eren obertes les d'Eus i Marqueixanes.
L'església de Sant Vicent Màrtir d'Eus resulta curiosa: d'aspecte grandiloqüent, els seu mobiliari barroc podem titlar-lo de popular i de pèssima qualitat (si el guia em llegeix, vindrà a assessinar-me, que per a ell tot eren obres inigualables!). No així a l'església de Santa Eulàlia de Marqueixanes, situada dins del recinte de l'antic castell: trobem l'empremta del taller de Josep Sunyer en uns retaules amb una escultura exquisida. Pel que es veu, la proximitat al Camí Ral o ruta comercial proporcionava als pobles majors ingressos, ja que les obres d'art més impressionants sempre les trobem vora el riu i la carretera.
L'entrecot, quin plaer. I quin plaer després poder gaudir del concert de cloenda del Festival Pau Casals de Prada just a la vora, a l'església de Sant Pere. Bach, Leclair, Händel, Rebel, Haydn... interpretats per l'Orquestra Barroca de Barcelona en un marc en què el barroc omple tot l'espai: en aquells moments, també el sonor. I per cloure'l, el ritual d'interpretar el Cant dels Ocells: una melodia amb una significació especial que arriba ben endins.
I per rematar un dia tan complet i esgotador, no podia deixar de banda l'oportunitat de contemplar l'estelada. Cel d'estiu sense contaminació lumínica: impressionant!
Terror primigeni... Què coi fem ací?
EUS
MARQUEIXANES
PRADA, L'ENTRECOT, LA MÚSICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada