Posar en valor? Què vol dir exactament posar en valor? Si allò que es posa en valor el tenia ja prèviament, només estem donant a conèixer. I si l'objecte no es coneixia prèviament a la "posada en valor" és perquè no interessava, és a dir, no se li reconeixia aquest valor: per manca de coneixement, manca de curiositat, manca de criteri. Si l'objecte que es posa en valor, en canvi, no en té realment, només estem davant de la creació d'un reclam que busca altres interessos (turístics, econòmics, de prestigi).
A Sant Miquel de Fluvià estan en procés de revaloritzar la joia romànica que dóna nom al poble: l'antic monestir benedictí. És un edifici extraordinari que comença la seua història a inicis del segle XI, moment en què l'abat Oliba decideix de crear una gran comunitat monàstica en terres empordaneses, depenent inicialment de Cuixà. Potser l'objectiu fóra fer-li la competència al veí Sant Pere de Rodes, què només havia de retre-li comptes directament a Roma i que, per tant, pocs beneficis podia deixar a les cases nobiliàries catalanes. Que fou un gran projecte ho evidencia la qualitat de la fàbrica de l'església, bastida amb carreus ben polits i esculpits, i del campanar, una mica posterior com demostra la seua fàbrica de millor qualitat. Les vicissituds històriques van reduir les aspiracions inicials, i el monestir va tenir finalment un colp de gràcia durant la Guerra Civil Catalana, moment en què segurament es van utilitzar les pedres de moltes de les seues dependències per fortificar-lo. Són d'aquest moment que daten el seu fossar i els elements defensius del campanar, la façana i l'absis sobrealçat.
Però, cal posar en valor un fragment del nostre art i la nostra història tan magnífics com aquest? Jo pense que no, perquè de valor en té i en tenia, però està molt bé donar-lo a conèixer i dignificar el seu entorn, tal com s'està fent. Ara bé, és una mica trist que la gent només valore allò a què se li fa publicitat, i que durant anys i panys Sant Miquel de Fluvià haja estat invisible i desconegut. Posar en valor és conèixer, i conèixer és admirar-se i saber estimar allò que ens rodeja.
Per la meua banda, jo feia anys que volia visitar l'indret, però l'Empordà té tants tresors, tants paisatges a descobrir, que és difícil establir-hi prioritats. Aquest estiu vaig dedicar una jornada d'aquestes maratonianes per recórrer-lo d'una punta a l'altra. I és que a l'estiu cal sempre reservar-s'hi almenys un dia. Com deixar passar la calor sense xafar el paradís que és l'Empordà en aquesta estació? Si bé alguns pobles turístics estan massificats i és millor no apropar-s'hi, hi ha alguns indrets costaners poc visitats certs dies o a certes hores: allà que m'hi he dirigit.
L'excursió acabà a Sant Miquel de Fluvià, però pocs moments després que el sol guaitara per l'horitzó l'havia començat contemplant la cala s'Alguer mentre esmorzava assegut al mirador, disposat a recórrer el camí de ronda des del Castell de la Fosca fins a la Cala Estreta. No us quede cap dubte: és un dels trams més bells de la Costa Brava. I després d'un matí de cala en cala, vaig cabussar-me en la història i les pedres: de Sant Miquel de Cruïlles a Ullastret, d'Ullastret a Sant Miquel de Fluvià.
I allà el sol que es ponia. Dies meravellosos d'estiu!
CAMÍ DE RONDA
 |
| Castell de Sant Esteve o de la Fosca |
 |
| Poblat ibèric del Castell |
 |
| Cala s'Alguer |
 |
| Cala Bona i cala de la Cadena |
 |
| Cala Estreta |
 |
| Cala Canyers |
SANT MIQUEL DE CRUÏLLES
Visita al monestir i a la torre de l'homenatge romànica de l'antic castell dels senyors de Cruïlles.
 |
| La Bisbal d'Empordà des de la torre. |
 |
| Montgrí |
ERMITA ROMÀNICA DE SANTA CRISTINA DE CORÇÀ
Les restes arqueològiques evidencien l'existència d'un lloc de culte des de l'època romana: un temple alçat en aquest xicotet turó entre Corçà i Monells enmig de l'antic pagus. L'ermita va allotjar el retaule de Santa Cristina, avui al Museu d'Art de Girona, pintat per Miquel Torell, que va estar a punt de ser venut pel bisbat a l'estranger. Els habitants del poble ho van impedir.
VULPELLAC
SANT JULIÀ DE BOADA
 |
| Església preromànica, amb els característics arcs de ferradura |
 |
| Detall de la façana de Sant Feliu de Boada |
ULLASTRET
 |
| L'absis de l'església està rematat amb un comunidor. |
JACIMENT DEL POBLAT IBÈRIC D'ULLASTRET
Què dir d'aquest lloc? Magnífic! I la museïtzació, excel·lent: l'audiovisual en 3D és una passada. L'antiga Indika sembla cobrar vida de nou d'entre els seues ruïnes.
 |
| Antigament, les terres que rodegen el turó on s'alça Indika estaven cobertes per un estany que es va dessecar fa només uns decennis. |
 |
| Els cranis d'Ullastret, clavats a les edificacions, un costum d'arrel celta que només seguien els ibers d'aquesta part de la península. |
Malauradament, tancada: un pretext per tornar i contemplar-ne les pintures romàniques!
SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
A banda del monestir, el poble guarda un element únic: un forn romà amb un excel·lent estat de conservació, gairebé sencer.
 |
| La talla gòtica de la Mare de Déu fou l'únic element de mobiliari que es va salvar dels fets de 1936. |
 |
| El monestir fou convertit en una fortalesa durant la Guerra Civil Catalana, al segle XV. |
 |
| Forn romà. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada