Fa uns anys, mentre passejava pel Gòtic amb la S., vam topar al carrer Paradís amb uns reculls de Tele-Estel enquadernats amb tapes dures de cuir roig, a tot luxe. Segurament la biblioteca del CEC se n'havia desfets. Jo em vaig emocionar amb la troballa i, pesants com eren els set toms, vam carregar amb ells fins a casa.
De tant en tant llegisc, doncs, el Tele-Estel. És, ineluctablement, un viatge al passat immediat, als pocs anys d'abans d'haver nascut. Urbanisme, moda, festes i preocupacions de la gent de llavors s'entremesclen als diferents reportatges, notícies i cartes dels lectors. Un dels lectors escrivia, el maig del 1969, al número 147, el següent:
-L'esquerra, fixeu-vos-hi bé, és la idea, l'abstracció, i la dreta, la butxaca, la pura i real concreció. Mireu al nostre entorn i convenceu-vos. Som un país de gent d'esquerra que volem viure amb les gangues que proporciona ésser de dreta.
Les paraules, extretes d'una discussió literària, s'atribueixen a Muñoz Espinalt. I crec que dóna en el clau. Però hui per hui, aquest ideal de l'esquerra es materialitza en un projecte polític, la independència, que té més de reaccionari que de renovador. Als problemes del país (finançament, qualitat dels serveis públics, comunicacions...) no hi cap altre remei que haver de fregar un projecte que ara i adés topa amb la necessitat de definir què és un "català com cal" o "un espanyol de bé", i que en les definicions donades no hi ha cap esment al principi universal de ciutadania, sinó a trets ideològics, folklòrics i ètnics? No va arrancar el procés de la voluntat decidida de «quedar-se amb els gangues de la dreta» que suposadament el finançament autonòmic, injust, ens impedia?
Llavors crec que ha passat el següent: som un país ensarronat en idees ja caduques mentre uns quants, els que sempre s'han quedat amb les «gangues de la dreta» continuen repartint-se el pastís. Mentre anem fent la independència, els produeix l'enfonsament de l'escola, la sanitat, la dependència i la resta dels serveis públics, creix la desigualtat, s'unflen les bombolles del lloguer, s'especula de nou amb l'urbanisme (guaiteu l'Empordà!) i s'amaga la corrupció endèmica. Tot, absolutament tot, s'amaga darrere de les paraules república, llibertat i democràcia, mentre se'ns fa veure que és el que no és. L'esquerra ha quedat en mer maquillatge de la reacció: mireu, sinó, com molts dels comuns llepen els peus dels que ara ostenten el poder i s'han encarregat d'aprovar les lleis que ens han dut on som.
Tot això em recordava aquesta Girona que trobí ahir engalanada de groc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada