La gran mentida

Poc abans d'anar a Girona, em trobí una entrevista a un dels llibreters de la llibreria Geli de Girona. I, en ser preguntat per la diada de Sant Jordi, es queixava: potser era el pitjor dia com a llibreter, perquè venia tal munió de gent que no se la podia atendre com cal. Fet greu, anant perduda com va la gent per Sant Jordi en no haver xafat una llibreria en un any.

Però al capdavall, poc importa si el llibreter et pot atendre o no. Diaris com l'Ara tenen el seu «recomanador» de  llibres promocionat per El Corte Inglés: no saps quin llibre comprar? Doncs ells t'ajuden a triar. No cregueu que podran eixir-vos recomanades les cartes de Plini el Jove o l'Origen de les Espècies de Darwin: o bé vos recomanaran el llibre de l'escriptor mediàtic Manolito, o el de l'escriptora mediàtica Francisquita. 

Perquè es tracta d'això: de tenir la necessitat de comprar un llibre per participar del desficaci imposat durant la diada. De participar, doncs, d'allò mediàtic, d'allò que sabem que ven i és compartit: no anirem pas a comprar un llibre sospitós o que ens faça sospitosos als ulls dels altres! Hui tots tindran presses, es capbussaran en la multitud insuportable només per buscar un llibre que no saben quin és però que hui tenen la necessitat de comprar. Em pregunte si no serà que, si no saps quin llibre comprar, és que potser no te'n fa falta cap. De tota manera, tampoc importa el llibre que triem: si fem una ullada als índexs de comprensió lectora, gairebé ningú entén el que llegeix. Potser la millor opció siguen els llibres d'art amb moltes fotos.

I demà vindran els balanços. Després de donar la matraca a la gent sobre certs llibres del món de la cultureta i dels mediàtics posats a escriptors... ta-txan! Alguns d'ells estaran en la llista dels més venuts. I confondrem, com sempre, els més venuts amb els millors llibres, la quantitat amb la qualitat. I també ens sentirem cofois de ser una societat tan culta, amb aquesta festa tan meravellosa al voltant dels llibres i de les roses, de la lectura i de l'amor... Quina meravella! (I quina mentida).

Jornada que, al capdavall, és esperada amb candeletes pels llibreters. I no per la il·lusió que els fa tenir la faena d'un any concentrada en un dia i la llibreria plena de gent que no sap què busca, sinó perquè el muntatge comercial els ofereix un salvavides a un negoci que, durant l'any, es manté amb prou faenes i treballs. No ens enganyem: demà i despús-demà les llibreries encara tindran visitants. Potser algú amb criteri vaja a bescanviar el llibre mediàtic que li han regalat per algun altre que pague la pena. Però depús-demà no l'altre continuaran tan buides com sempre.

Cada any hi ha una llibreria més que no arriba a Sant Jordi. I aquesta és la realitat que s'amaga darrere de tota aquesta hipocresia.

La llibreria Geli de Girona fa 140 anys, però! No ens vam poder estar de visitar-la! Perquè Internet serà tant pràctic com vulgueu, però submergir-se en una llibreria és una experiència com poques.

Per molts anys més i... bon Sant Jordi, desitjant que aquest hàbit lector esdevinga diari, i no anual!

Aquell dissabte la llibreria romania mig buida. Com sempre.