Llegisc ací i allà la proposta de fer un "aprobado general" davant d'aquesta situació generada pel COVID-19. Es presenta la mesura com a garantia d'igualtat, com una solució (màgica?) als problemes generats per al interrupció de l'activitat docent presencial als centres.
He llegit també que als detractors de la mesura se'ls titlla de poc menys que inhumans. Segons diuen alguns, tenen poca empatia, només que volen que perjudicar els alumnes en uns moments en què cal garantir la igualtat i l'equitat.
Doncs jo m'he posicionat en contra, vés per on! Crec que un "aprobado general" és un engany en tota regla, i denota una manca de compromís amb els alumnes i amb la situació. Un engany que descarta les mesures compensatòries que haurien de posar-se, efectivament, en marxa i que, per tant, només és un estalvi de recursos i de temps. A més a més denota un menyspreu pels coneixements que no s'han impartit, i la mesura comporta que aquells que no han tingut accès a una acció docent eficaç per assolir-los es queden sense aquest tresor valuós. Sempre i quan, és clar, no s'ho puguen pagar de la seua butxaca cosa que, al capdavall, és del que van sempre aquests debats.
I si no, podem establir paral·lelismes. Es parla, per exemple, d'una renda mínima. Algú acceptaria que aquesta es pagara amb bitllets de monopoli? Veritat que ho veuríem un engany? Així, per què no som capaços de veure l'engany del "aprobado general"?
Crec que aquests que s'omplin la boca d'empatia confonen l'empatia amb la commiseració. La commiseració ve de miser, i és un mot que implica rebaixar-te a la misèria de l'altre per compadir-lo. Jo crec que no és el que cal. El que cal és consideració: aquesta és ascendent i implica tractar amb el respecte degut l'altre, amb la dignitat que mereix.
I li faltem al respecte quan l'enganyem de manera fal·laç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada