Experimentar i contemplar, cos i esperit: Pineta

Cascada del Cinca

Pascal Bruckner afirma, a De la amistad con una montaña, que estima la muntanya perquè només ella, més que no pas la mar o el camp, li permet sentir que posseeix un cos. Ja fa uns mesos vaig reflexionar sobre això: la muntanya se l'experimenta amb el cos, ascendir-hi és una experiència corporal més que transcendent o espiritual. La tensió muscular augmenta si, en pressentir que la llum pot esvair-se abans de finalitzar la ruta, es decideix anar a un ritme més ràpid sortejant pedres, arrels, rierols i arbustos. En eixos casos, la respiració arriba a eclipsar qualsevol altre so: es fusiona amb la fressa dels arbres, amb l'udolar del vent, el brunzit dels insectes i la xiscladissa dels ocells.

Aquesta és l'experiència que estava vivint a Pineta, decidit com estava a arribar al Mirador de la vall i a l'ibon de Marboré (també dit de Pineta). Arribà un moment que, després d'escoltar les indicacions d'uns senderistes que en baixaven, vaig decidir passar de la muntanya experimentada a una experiència contemplativa: en lloc d'apurar el temps i dur el cos cap a l'esgotament segur, vaig seure i vaig deixar que el cos es relaxés. L'experiència corporal que estava vivint es va anar transformant en una oportunitat per a gaudir del silenci, de la poesia (Rilke!), de la comunió amb el paisatge que m'havia acollit i que era, senzillament, sublim (i si no, mireu-ne les fotografies!). La muntanya és, també, una experiència de l'esperit, la qual cosa no està renyit amb l'experiència del cos. 

Així doncs, vaig deixar de banda l'obsessió de sumar cims i fites pendents d'assolir per deixar que el paisatge es fes sentir amb més intensitat amb la seua bellesa i majestuositat. Bruckner en diu, d'això, l'opció per la quietud en lloc del frenesí de la velocitat: en efecte, vaig començar a badar ací i allà durant el que quedava de tarda. Els moments sota la cascada del Cinca quedaran gravats en al memòria durant molt de temps!

La vall de Pineta és meravellosa. A les parets septentrionals pot contemplar-se com el riu La Larri va deixant-se caure per les parets rogenques, formant un bon grapat de salts i cascades, la major part d'elles amb llur corresponent toll d'aigua d'un color turquesa que contrasta amb el roig de la roca. El riu Cinca, per la seua banda, cau formant una cascada gegantina de les parets meridionals. A Pineta no hi ha silenci: aquest es confon amb la fressa de l'aigua en tot moment.

Tornaré: hi tinc una bona excusa!

Vistes a la cascada del Cinca des de l'inici de la ruta

Cascades del riu La Larri, amb el camí que zigzagueja
entre un bosc d'avets i faigs centenaris

Ascendir, seure, contemplar

Llàstima que el soroll no isca a la foto!

Ermita de la Mare de Déu de Pineta

Reixa, s. XVII

La imatge original, romànica, fou cremada
durant la Guerra Civil

Signes lunars i solars a la finestra del mur meridional

BIELSA

Ambient pel poble situat als peus de la vall glacial: la fam no em va impedir tafanejar ací i allà i conèixer l'escenari d'un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil: la Bolsa de Bielsa. 

Detalls de l'Ajuntament