Abans de visitar Bilbo havia de visitar, necessàriament, Areeta (Las Arenas), el barri marítim de Getxo. Si per la part paterna Granada i l'Alhambra esdevenien el paradís constantment anomenat pels avis, el germà de la meua àvia materna va acabar el seu periple pel món a aquest barri de Getxo, on va obrir una fruiteria. Així, l'àvia hi va anar en vàries ocasions i sovint em parla de com la deixava impressionada el pont penjant sobre el Nerbion: i tenia raó! Però no només el pont resulta impressionant, sinó també les vistes sobre la ria, Portugalete i el mateix Getxo.
Abans de travessar la passarel·la del pont cap a Portugalete i tornar a Areeta amb el transbordador, el dia havia començat amb un passeig matinal pel passeig marítim, flanquejat pels casalots que la burgesia bilbaïna va construir-se des de finals del XIX fins a ben entrat el segle XX: l'eclecticisme, el regionalisme i l'estil anglès, de moda a l'època, deixen veure's en edificis que esdevenen emblemàtics de cada estil. L'ambient agradable del passeig i les vistes sobre la badia em van animar a arribar fins al far d'Arriluce: què bonic!
Com molt bé em va dir la guia del pont: no es pot visitar Bilbo sense veure el Pont de Biscaia que, cosa ben merescuda, ha estat declarat patrimoni mundial de la humanitat.
|
Al far |
|
Edificis d'habitatges de Portugalete, en clar contrast amb l'arquitectura burgesa d'Areeta |
|
Arquitectures |
|
Pont de Biscaia |
|
Transbordador |
|
Vistes sobre Areeta, amb l'església de la Mercè destacant sobre la resta de construccions |
|
Vertigen |
|
Portugalete |
|
Transbordador |
|
A Areeta es viu molt bé, no? |
|
Ara, cap a Bilbo! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada