aNDRòMiNa: d’agost 2025

Dia de Sant Joan. Decidisc tornar a Catí i recórrer una part del seu terme que encara no he caminat: del poble a l'ermita de Sant Vicent, encimbellada a l'est del corredor de Catí. Des d'allà, per un barranc, al Corral Nou i al mas de la Costereta, per tornar a entrar al poble des de l'ermita de Santa Anna.

Allà, a Santa Anna, em trobe una sorpresa: el paviment, original però possiblement restaurat al segle XVII, té a la porta un pentacle dibuixat amb pedres. Si l'ermita està orientada NE-SE, el pentacle es desvia d'aquesta orientació per assenyalar el sud.

Per cert, que l'ermita de Santa Anna, la més antiga de Catí, té l'estructura típica d'arcs de diafragma de les esglésies construïdes al poc de la colonització cristiana. No obstant, és de tradició romànica: el temple se sustenta sobre els seus murs sense el típic joc de forces gòtic (contraforts). El arc triomfal i l'estructura recorda Santa Maria d'Àneu, tot i que ací la capçalera és plana.

El tema de les orientacions em duu un poc mosca, i hi faig algunes lectures que em permeten descobrir un mètode per detectar esglésies construïdes sobre antigues mesquites. És el cas de Santa Anna (cap document, només és una elucubració!). A més, faig una troballa interessant: l'orientació dels temples no resta desvinculada amb els assumptes de poder, diferenciació i jerarquització d'uns grups i unes creences sobre altres. Però, anem a pams!

L'orientació "canònica" de les esglésies cristianes a partir de la baixa edat mitjana és coneguda: capçalera mirant a l'est, els peus del temple a l'oest. Prèviament, durant el període paleocristià, no sempre havia estat així, però al període visigòtic acaba imposant-se una orientació cap a l'equinocci de primavera, amb multitud de lectures simbòliques relacionades amb el naixement i la mort, la conversió a Crist com a naixement a una nova vida, etc. A mesura que s'avança en el temps, i ja en la baixa edat mitjana, comencen a haver-hi diferències d'orientació que tenen a veure amb el dia en què es comença la construcció i el lloc per on ix el sol en aqueix moment de l'any. Normalment el ritual d'inici de la construcció se solia fer el dia del sant a què cada església es dedicava: per això, per exemple, Sant Pere de Castellfort té una capçalera lleugerament orientada al NE, ja que s'orienta gairebé al solstici d'estiu (la festivitat de Sant Pere i Sant Pau hi queda pròxima); en canvi, la catedral de Santiago té una orientació una mica diferent, ja que hi ha una diferència d'un mes entre una festivitat i una altra.

Al 711 arriben els musulmans pel sud. La major part de mesquites que es comencen a construir no s'orientaran a la Meca, és a dir, cap a la Kaaba, sinó com la Kaaba (1). Darrere d'aquesta decisió hi ha, en realitat, un motiu ideològic relacionat amb l'exercici del poder: orientar les mesquites de la península a la Kaaba implicaria que aquestes tindrien una orientació indistingible de les esglésies cristianes. Així doncs, s'opta per una opció que les distingeix de l'altre credo que, recordem, no es prohibeix, sinó que conviu durant segles amb la fe musulmana.

Amb aquesta decisió, l'alquibla queda orientada al SSE, fora de l'orto solar que servia de referència als temples cristians.

III

Amb la colonització cristiana, moltes de les noves esglésies es construiran sobre mesquites. Llavors s'evita, però, d'orientar la capçalera cap a l'alquibla. Per aconseguir-ho, l'orientació del nou temple es gira 90º al nord: és el cas de la catedral de València. Si aquest nou temple té, a més, un creuer, s'aconsegueix també una humiliació simbòlica: la porta del creuer travessarà el lloc on se situava l'alquibla, convertint el lloc cap on s'orientava el res islàmic en un simple lloc de pas.

Arribats ací, arribe a la conclusió que l'ermita de Santa Anna de Catí està construïda sobre una antiga mesquita: la seua orientació coincideix amb la de la Catedral de València. És a dir, que l'orientació de la seua capçalera està en relació amb aquest gir de 90º respecte a l'orientació d'una alquibla anterior (1). És el que ocorre també amb la mesquita de la Xara, a Simat de la Valldigna, que té la mateixa orientació. En aquesta darrera, però, l'alquibla va ser conservada com a magatzem o sagristia.

A partir d'aquest moment moltes esglésies comencen a abandonar l'orientació canònica. A ciutat, moltes d'elles han d'adaptar-se a la trama urbana, que en molts casos serà l'aparent caos urbanístic d'una medina precedent. En el camp, els camins, les places i altres elements del terreny influiran en l'orientació.

(Una curiositat: l'església primitiva d'Algemesí té una orientació similar a la catedral de València. Així, deu estar construïda, com se sospita, sobre una mesquita.)

Ja veus, a què em dedique i quines idees li venen a un caminant. Ja he recorregut sencer el terme de Catí (tot i pertànyer actualment al Maestrat, forma part històricament dels Ports, ja que era una de les aldees de Morella). El pròxim viatge em durà als racons dels Ports que encara no he caminat.

És obsessió... Però és que és un territori tan bell i interessant!

(1) Font: ACÍ