Enguany ha estat el primer any que he passat, des que tinc memòria, el dia de festa major fora del poble. No he vist enlairar-se les muixerangues, ni he escoltat les campanes, ni les vespres, ni he vist els nanos de les pastoretes ni res de res ni a tota aquesta gent amiga que omple els carrers i que et mostra la seva millor cara. Però no sé, creia que ho anava a trobar més a faltar que no pas el que ha estat en realitat. Tal vegada sigui per l'estrés o déu sap què, però a dures penes ho he notat. He arribat, doncs, a la conclusió que no hi ha res imprescindible, ni que tampoc som imprescindibles enlloc. Supose que l'any que ve, o l'altre, quan puga estar-hi, ben de segur que gaudeixo més de cada detall i m'ho prenc amb moltíssimes més ganes. Visca la maedéuu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada