Avui, gaudint el passeig de Gràcia, ens hem adonat d'un detall curiós. I és que el cel nocturn de Barcelona és... negre! No us estranyi l'observació. I si no, passegeu algun cop per València i mireu el cel de nit. És completament taronja, i si està ennuvolat, sembla que estigui cobert de focus. A les cases, entra llum per la finestra de forma escandalosa. Un cop recordo que vam pujar al Caroig de nit, i València no sols era una taca de llum considerable i sorpresiva (tenint en compte la distància) a l'horitzó vista des d'allà, sinó que des d'ella una taca de llum s'expandia com un tiny en l'aigua.Clar, les dades ens expliquen el fenomen. Tot i tenir la meitat de població, la despesa en llum duplica la de Barcelona, i quasi triplica la d'una ciutat com Madrid. L'explicació? Supose que caldrà buscar-la en qui controla les empreses que suministren materials d'enllumenat públic, els directius de les quals deuen de ser amics d'alguns altres que ja se sap qui són: els de sempre.
Després ens parlen de reduir contaminació, de consum responsable i coses que jo crec necessàries, però em fan ràbia sentir-les de boca de segons qui. Perquè veient fenòmens extranys com aquest, em remena els budells que aquests (irresponsables) administradors de la cosa pública quasi que prediguin una catàstrofe si algun dia em despiste i deixo l'aixeta oberta mentre em raspallo les dents.
Uf! Que els bombin a tots!
Tant de bo arribi el dia en què no sols a Barcelona, si no arreu, el cel no fos únicament negre, sinó que a més, en ell alguna estrella s'atrevira a enlluernar-nos en la distància.
DALT: Semàfor a passeig de Gràcia. BAIX: València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada