Dilluns ja comença el curs: tot un neguit. Què serà de mi i com m'eixiran les coses és una incertesa ara bastant gran. I crec que em passa com a les partícules elementals, que no sé mesurar exactament l'estat d'ànim que tinc: no sé ben bé ni el meu temps ni la meva posició. Hauré d'aplicar la formuleta del principi aquell de Heisenberg que m'ha aparegut al google...
Hi ha coses que em fan molta mandra, altres que em superen per injustes, altres que em superen encara més per idiotes, altres (bastants per sort) que em fan sentir-me viu i algunes altres que em fan il·lusió i tot. Si voleu animar-me, intenteu parlar-me d'aquestes darreres que segur que m'anirà bé.
En fins, serafins, molta sort a tothom en aquest període que comença. Uns perquè trobeu prompte pis, altres perquè us destinin a prop de Vinaròs, i altres perquè us cridin quan més aviat millor de la borsa! Espere que el meu futur no sigui acabar penjat d'un cable d'alimentació a l'aula d'informàtica. Qüestió de prioritats! :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada