Per què moren els xiprers?

Un sempre s'ha fixat molt en els arbres. De fet, de vegades m'hi he passat hores observant aquells que m'impressionen. I sempre he estat orgullós que València sigui una ciutat farcida d'arbres monumentals, cosa que altres ciutats els manca. I ja fa temps que vaig adonant-me que alguns xiprers, arbre curiós com pocs, comencen a mostrar fulles seques i al poc temps ja estan tots ells més morts que el tio Raimundo. Com aquell xiprer altíssim que hi havia a la plaça de Manises que van haver de talar no fa gaire temps.

I a Barcelona veig que passa el mateix. No sé si es podrà evitar o no, però mira, un de vegades no té més feina que preocupar-se per tonteries. Al costat de casa, a l'Espanya Industrial, hi ha un bosquet de xipresos el qual crec que té els dies comptats... Que algú en sap, de botànica?

Recorde de vegades la ruta que feia quan anava a córrer pel terme d'Algemesí. Topava amb alguns arbres impressionants, entre ells els xiprers que assenyalen el trajecte de la via Augusta i del camí de St. Jaume. Crec que la gent no valora ben bé allò que els arbres ens aporten. Aquest estiu vaig tornar alguns dies a fer la ruta... I un dels xipresos més impressionants, que tindria segurament més de 100 anys, havia estat arrencat de soca-rel pel fet que molestava a unes màquines per entrar a un camí. Lamentable.

Quan aprendrem a valorar la sacralitat de tot ésser viu? Crec sincerament que és un tema pendent. Ara, si ni la vida d'una persona sembla tenir de vegades el més mínim valor, no sé fins a quin punt és trascendent la meva tonta preocupació per quatre branques. Però bé, se m'ha passat pel cap! Puto mundo.