Llibertat de consciència...

El Govern Valencià va intentar boicotejar l'assignatura d'educació per la ciutadania. Pretenien que s'impartira en anglès, i que els alumnes poguessin substituir les classes presentant un treball sobre un tema que els pares (compte, els pares!!) elegiren. Els jutges els han frenat en sec: aquest decret que van fer se saltava a la torera tota l'ordenació existent sobre donar classes en idioma estranger, l'autonomia dels centres i la pròpia LOE. Què han fet? El ridícul, sobretot ara: la classe de ciutadania farà riure. La donarà un mestre o professor en valencià o castellà, i al costat un altre mestre haurà de traduir als alumnes allò que el mestre titular va dient... Esperpèntic.

I és que diuen que cada família té dret a elegir l'educació que vol per als seus fills. Qui ho posa en dubte això? Imaginem ara, per exemple, una família catalana o valenciana nacionalista fins a la medul·la. Que estigui d'acord amb els postul·lats d'una Catalunya independent i monolingüe. I que pensi que l'obligació d'estudiar castellà a l'escola sigui una imposició de l'Estat invasor. Pot donar-se el cas, no? Per què no podrien els fill d'aquesta família lliurar-se d'estudiar castellà per "llibertat de consciència"? Acàs no té la família llibertat per decidir l'educació dels seus fills?

Demagògia. N'hi ha molta, i tot perquè en aquesta assignatura d'educació per la ciutadania es menciona la igualtat de gènere, l'homofòbia i els drets de gais i lesbianes. I es planteja la necessitat i el deure de respectar totes les opcions. Per molt que no optes per una opció, continuem estant a un estat de dret, democràtic, lliure i plural. Caldrà conèixer tots els vessants de la nostra societat i fomentar el respecte a la diferència.

I això és obvi per molta llibertat que tinguin les famílies per educar els seus fills. Mal encaminades van si aquest respecte, tolerància, coneixement i acceptació de la diferència no figuren entre els valors a inculcar en la seua prole. És indignant que després d'haver estat dècades fent-nos entrar la doctrina catòlica amb sang i crits, reaccionen així davant d'uns continguts que no per obvis, estan encara interioritzats.

Esperem la sentència positiva del suprem... o Déu ens pille confessats!