Palma. Passejant-hi. Va ploure un aiguat de collons, però coincidí que poguí fer-me un cafè en un lloc idílic, mirant com plovia en una plaça impressionant. Es feu de seguida de nit, no vam poder veure Banyalbufar... però la tertúlia i el son breu al cotxe foren agradables i revitalitzadors. Al Torrent des Pareis, tot d'aigua... però vam poder veure nedar a nens plens de vida que ens van alegrar el moment. I l'estrella de mar! Avui al castell de Bellver l'accés a vianants estava tancat. Pega la volta, equivocat de camí, mullat. Però com de bé ens ho hem passat bonegant i rememorant les voltes que ens hem perdut i hem culpat a Voro. I les vistes, i el bosc. Finalment a l'avió, la finestra estava cegada... La companyia, molt agradable, però. I posant-me de gairó veia igualment el paisatge de núvols: impressionant. I per l'altra finestra, l'Eixample, Sagrada Família, l'Hespèria...
Les coses són segons me les prenc. Tot té una altra cara, i si la sé veure, gaudisc molt més. Està comprovat: cal desenvolupar aquest "sisè sentit".
Mallorca? Impressionant tota ella. Cal tornar, no s'abraça amb uns pocs dies. Dels grans paisatges, als detalls. De Barceló al gòtic més pur, passant per art islàmic. De muntanyes i platges... Les fotos no me les he currades gaire, no n'estava, de motivat. Però algunes paguen la pena, hehe. Es gaudeix allà on es mira. Mirau, per exemple, la foto de baix. Hi ha un detall ben curiós de la porta del mar de la catedral: dones servint al Sant Sopar!
Pendent queda, doncs, tornar i cantar allò de... Mon cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger... Conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera com un gegant guerrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada