Dimarts em trobí un euro. Vaja merda, pensareu... Pot ser que ho siga, sí, però feia tant de temps que no em trobava diners ni em tocava res, que em vaig alegrar. Vaig baixar discretament de la bici, el vaig agafar i vaig creuar el carrer fins l'estació de bicing. I l'alegria es va veure justificada el dia següent, quan gràcies a l'euro que m'havia trobat vaig poder dinar en un restaurant en què no es podia pagar amb targeta de crèdit.
De fet, si no haugés pogut pagar el menú, no m'hagués donat temps a dinar. I aqueix dia necessitava un poooooc de caaaalma i desconnectar: una jornada intensa i poc satisfactòria. De les que xafen. Llavors, no puc evitar preguntar-me si el fet de trobar-me l'euro va ser del tot una casualitat. O si realment hi ha alguna força estranya capaç de juntar les circumstàncies perquè tot isca com cal. És tan fantasiosa la idea com m'ho sembla?
Les coses estan rebolicades. Cada vegada les percep més d'aquesta manera. Ara no puc anar a dormir: uns helicòpters sobrevolen el barri. La manifestació dels estudiants antibolonya ha vingut finalment cap a Sants en lloc de baixar per la Rambla. La ciutat va manifestant el seu descontent i resentint-se de la desfeta "global". Les solucions que es proposen als problemes sembla que agraden a pocs. I enmig d'aquest panorama que afecta tot el planeta, no tindrem la sort de trobar un euro? Vull dir, que totes les idees estan sobre la taula. Reflexions sobre el rumb que hem de prendre, dades sobre la realitat ecològica, social, humana... Però cal algú amb el carisma suficient i amb la credibilitat suficient que faça reaccionar la gent.
El trobarem? Serà capaç d'eixir d'entre tanta polseguera? Una cosa tinc segura... Permeteu-me el sarcasme. I és que crec que no serà en Saura... :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada