Mira que he passat vegades pel ''llapis'' de Diagonal amb Passeig de Gràcia, i l'escultura m'havia passat desapercebuda. Però aquí estava, aixecant solemne la palma de la victòria sobre la ciutat. La victòria del fascisme, del terror i de la mort d'ara farà 70 anys. I per fi vindrà una màquina i se l'emportarà per sempre més. Alguns, però, veuran el fet com un "atac" a la "memòria"; sentiran recança per allò que significa l'escultura. I diran la cantarella de sempre: "que altres temes preocupen a la gent"...
Sí, altres temes, però aquest també. S'imagineu que en ple Berlín s'aixecara solemne un monument commemorant la invasió de Polònia? O les victòries del Tercer Reich sobre els països veïns? Seria del tot inadmisible. No m'explique com s'ha trigat més de 30 anys en esborrar els símbols feixistes d'una ciutat com la nostra.
Cau l'escultura, però malgrat aquest fet tan simbòlic, encara sentim el pes de la repressió que hi esdevingué després d'aquesta "victòria" de l'abril de 1939. Algunes actituds ho fan palès. Tan de bo aquest esdeveniment anara acompanyat d'algunes reivindicacions tan velles com el dret a decidir sobre la sobirania.
No vaig a donar aquí arguments sobre per què sí o per què no a l'autodeterminació. Però sí que em sembla una bona idea que davant d'una reivindicació que té arguments racionals i discutibles, siguem tothom qui decidim la seva viabilitat i la discutim. Ha començat una campanya de signatures per tal que l'assumpte es discuteixi al Parlament. Caldrà fer-ne un seguiment!
Perquè, davant d'un procediment democràtic... S'atrevirien de nou a treure les armes?
1 comentari:
A hores d'ara, un any i escaig passat des que vaig escriure aquest post, l'escultura en qüestió encara aixeca el braç al passeig de Gràcia fent la saluda franquista...
Qüestió de prioritats...
Publica un comentari a l'entrada