NNTT

En llegir el reportatge, m'assabentí que he començat a ser un mestre que utilitza mètodes del segle XIX. És així com titllava el periodista els que no utilitzem les noves tecnologies per a tot. Se suposa que per ser un mestre del segle XXI has d'utilitzar pissarra digital a l'aula en tot moment, els alumnes han d'estar davant d'un PC a tothora i el llibre de text s'abandona completament en pro de la digitalització.

La realitat que trobe, però, és un tant ¿inadequada? per tal de dur això a terme. Nens que no s'organitzen en l'espai més rudimentari: passar una figura plana d'una quadrícula a una altra pot ser un treball de dies. El marge i l'interliniat... millor deixar-ho. Buscar el títol en una pàgina del llibre de text pot ser tota una aventura. Aventura? Què és aventura?,- em preguntaven avui alguns alumnes... Montjuïc? Tibidabo? Parc Güell? Llocs tan exòtics i allunyats de la realitat (pobra) dels meus alumnes com els fiordos, els pols o l'illa de Pasqua... Ai però! Es veu que per fer qualsevol raonament lògic ara és imprescindible el google, i per veure com anar a plaça Espanya no cal un plànol del metro en paper, és imprescindible buscar-ho en el google maps. Escoltar poeslia? Recitar-la? No. Es veu que ara cal buscar al youtube. 

Que consti que no estic en contra de l'ús de les noves tecnologies a l'aula. Però tinc clara una cosa: són una eina, no una finalitat. La finalitat és ajudar el nen i la nena al seu desenvolupament, a crear unes estructures mentals que li faciliten la vida, i en definitiva, fer que la seva psiqué passe a esferes més elevades del desenvolupament. Les noves tecnologies suposen una ajuda en molts aspectes, sobretot perquè amplien la realitat immediata de l'alumne. Però quan aquest ni tan sols coneix la que té més a l'abast, el seu paper pot ser sigui més secundari. 

En altres paraules: fa temps que s'ha inventat el transbordador espacial, però que jo sàpiga no l'agafe per anar a comprar el pa. Ni tampoc vaig en helicòpter a plaça Catalunya: si tinc pressa agafo el metro, i si en tinc menys, hi vaig amb la bici o a peu i de passada, gaudeixo de la ciutat.

Escèptic sóc davant dels fonamentalistes de les NNTT. Crec que segons com deshumanitzen l'escola. De moment, miraré als ulls als meus alumnes mentre els faig aprendre allò que crec fonamental (d'acord amb el currículum). I de vegades, en aquesta tasca, faré que aquests nous instruments d'aprenentatge els serveixin d'alguna ajuda.