Testament.

No moriré pròximament, tranquils (o això crec). Només que vull deixar constància que, en cas que algun dia la tinga, part de la meva fortuna vagi destinada a senyalitzar com cal el cementeri de Montjuïc (si és que acabe soterrat allí). I és que avui hi he anat a fer turisme per la "ruta dels cementeris". 

El cementeri és una ciutat en sí, enorme, plena de carrers, avingudes i atzucacs dispostos en els vessants de Montjuïc d'una manera ordenada de vegades, laberíntica altres. I m'ha passat un cas. Sí, he entrat per la porta que dóna a l'estadi olímpic (on els seguidors de l'Espanyol s'estaven deixant la gola, pobres). Després de comprovar que amb el temps que disposava no podia visitar gaire punts de la ruta (que per cert, no estava senyalitzada), he anat vagant per allà fins arribar a les vistes al port i la zona franca. Després he anat a sortir per la mateixa porta, i ja veient-la des d'un carrer alt, les fletxes que trobava amb la senyalització cap a l'eixida m'han dut de nou cap al centre del cementeri. No entenia res, i em quedaven 10 mintus per trobar l'eixida abans del tancament.

He acabat tres vegades clavat en atzucacs amb tombes abandonades. Damunt, la senyalització que hi havia era per als cotxes, existien dreceres per als vianants no senyalitzades. Menys mal que me n'he adonat, perquè si no encara estaria baixant per la carretera que feia ziga-zaga com un ximple. I jo em pregunte: tant valen uns panells orientatius i una senyalització com cal? No seria més normal i lògic poder trobar un plànol de situació cada certs metres i una diferenciació dels senyals per a vianants i per als cotxes?

Merda per a l'Ajuntament. Quin ensurt. Què? Que què feia al cementeri? Doncs mira, sóc una mica de costums estranyes... I crec que per "viure" una ciutat és un dels elements que cal conèixer. A més, la  mort crec que no m'espanta massa. I l'art funerari moltes vegades és una passada.

Malgrat l'ensurt, encara he vist algun monument funerari impressionant, i la tomba de Francesc Macià. Algun dia hi tornaré amb més calma, i a ser possible, amb el guia.