Portaven anunciant-lo tota la setmana, però acostumat ja a l'estiu que havia envaït un mes de novembre abans tan ple de records d'abrics, pluja i primers freds, vaig fer cas omís a les prediccions. I, ai de mi, que ha estat una predicció encertada: el temporal de pluja, vent i neu amb que sobtadament i tardana ha començat aquesta tardor m'ha tirat per terra els meus plans a les muntanyes de Prades, però m'ha fet gaudir com un xiquet.
Carretera avall, encara aní enmig del temporal fins a l'Espluga de Francolí i Poblet, ja que no volia deixar perdre l'entrada que comprí fa unes setmanes per al concert del festival d'orgues del monestir. Pluja, fred... Per fi! Olor de llenya cremada omplint els carrers del poble, de terra mullada, d'humitat. I l'ambient tan exquisidament romàntic que trobí en entrar al recinte del monestir: solitud i un aclaparador silenci trencat per la pluja i per la campana que cridava a vespres als monjos... I és que, de vegades, arribar ben d'hora als llocs té les seues recompenses.
I unes hores després, la música que brollava del nou instrument de l'església, extraordinari. El silenci i l'expectació que s'havien fet al recinte eren eclipsats per un univers de tonalitats que omplia l'església de matisos difícils de descriure, com si fos una ona invisible. Música francesa, de Couperin fins a Hakim. Un bon complement a aquest silenci que abans havia trobat i que, en eixir, l'enrenou de la gent que marxava va fer impossible ja de percebre.
Plovia. Plou. Ha plogut gairebé dos dies seguits. I per sort, encara dura!
 |
| El nou orgue, fabricat per Metzler, és sens dubte un dels més complets del món. |
 |
| Joan I i una de les seues esposes, esculpit per Marès |
 |
| Solitud a l'església abacial. Sobrietat cistercenca. |
Si hi teniu el gust de passejar-hi, a banda del celler modernista (que jo trobí tancat), és interessant visitar la cova que dóna nom al poble, la sèptima més gran del món formada dins de conglomerats. L'exposició museística és curiosa, i acaba amb un emocionant reportatge sobre la formació de la cova i l'ús que les persones n'han fet durant milers d'anys.
 |
| Font Gran, naixement del riu Francolí |
 |
| Església nova i església vella, amb la barnilla del meu paraigua- |
 |
| Entrada a la cova de la Font Major |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada