Crec que si hi ha un paratge que mereix ser considerat el cor del nostre - dissortat- País Valencià, aquest no és altre que el camí de les Juvees o Jovades. Un camí circular d'uns 14 quilòmetres que acumula un desnivell de gairebé mil metres positius i negatius, que voreja els vessants que hi ha al voltant de barranc de l'Infern, travessat pel riu Girona. Tot ell està format per escalons desgastats pel pas dels segles i que ajuden a vèncer els forts pendents. El camí permetia connectar els poblats moriscs de les Juvees d'Enmig i les Juvees de Dalt amb Fleix i Benimaurell, a la Vall de Laguar. Pràcticament tots els vessants de les muntanyes que recorre estan solcats amb bancals que permeteren, temps enrere, cultivar garrofers, oliveres i ametlers. Hui resten abandonats i la vegetació i l'erosió van, a poc a poc, destruint-los.
Qui el camina es troba un paratge abrupte i solitari. Els bancals i el mateix camí esdevenen testimoni d'un treball ingent que segles enrere algú va fer per intentar fer seua una muntanya que es presenta inhòspita, salvatge i inaccessible. La tradició ens diu que va ser "obra dels moros". Efectivament, foren els moriscs, descendents directes dels antics habitants d'aquestes terres abans de la Conquesta i colonització catalana, que, en veure's expulsats progressivament de les planes i les terres més fèrtils del Regne de València, es van anar retirant a l'interior. Els quedaven dues opcions: la resignació o la revolta. La revolta va fracassar (Al-Àzraq) i per sobreviure hagueren de renunciar públicament a les seues creences i treballar durament per treure fruit de les terres salvatges i incultes on van ser postergats.
Bancals i escalons són també testimonis d'una desfeta i d'un fracàs: els moriscs foren finalment expulsats l'any 1609. La majoria d'aquestes terres romangueren despoblades durant decennis fins que l'augment demogràfic va permetre ocupar-les novament. No solament s'ensorrà l'economia del Regne de València, sinó que també van eixir perdent la convivència, la tolerància i l'acceptació del diferent: vencia un model de societat basat en la uniformització religiosa i, més endavant, cultural.
De tot això ens parla aquest camí de les Juvees. Actualment, també ho fa de la realitat del País Valencià: ens mostra l'abandó de les terres d'interior. Un abandó que es fa omnipresent a tot el paratge, malgrat que encara hi haja alguns camps ací i allà relativament ben cuidats. Si tenim en compte l'altra cara -la sobreexplotació i destrucció de la costa-, no podem deixar de concloure que del País només ens queden ben poques realitats vives. Per això l'adjectiu que escrivia al començament: què podem dir del País, si no dissortat?
INICIANT EL RECORREGUT
 |
Campell, capital administrativa de la Vall de Laguar,
des de la carretera a Fleix |
 |
| Font Grossa de Fleix, rodejada de cirerers. |
 |
Un forat excavat a la roca permet vèncer la muntanya per accedir
al barranc i al llit del riu Girona |
 |
A l'altre costat del riu, el camí puja el fort pendent
de la muntanya fent mil i una revolta |
 |
El Salt de Fleix, sense aigua en aquest moment.
Dos escaladors fan ràppels per les seues parets. |
 |
| Una fita al llit del riu |
 |
| Puja! |
 |
| El Montgó guaita: estem arribant a les Juvees d'Enmig |
 |
| Alzinar a les Juvees d'Enmig |
 |
| Juvees d'Enmig |
 |
| Font de Reinós |
 |
| Parets del Barranc de l'Infern: en sembla la mateixa entrada! |
 |
| Indrets de les Juvees de Dalt |
 |
Gorges del riu Girona: molt semblants a les gorges de Galamús,
a la Fenolleda. |
 |
| Juvees de Dalt |
 |
| Escalons i bancals, escalons i bancals: quanta feina! |
 |
| Arribant a Benimaurell: majestat Montgó |
 |
| El solc del riu entre les muntanyes i els bancals |
 |
| Racons de Benimaurell |
LA GRANADELLA
De la Vall de Laguar a Xàbia hi ha un grapat de minuts en cotxe, i el paisatge canvia dràsticament. Les costes de Dénia i Xàbia guarden indrets molt ben conservats i d'una gran bellesa. Un d'ells és el paratge de la Granadella. Un bon lloc per gaudir del capvespre si és que, després de la ruta, en teniu temps. És una bona manera de gaudir dues cares del territori en un mateix dia. Ara en hivern s'hi respira calma, quietud i s'hi pot gaudir de certa solitud: no espereu això a l'estiu!
 |
| Illa del Descobridor, als peus del cap de la Nau |
 |
| Algunes cases de pescadors reconvertides al turisme. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada