Barbàrie

No és França la ultratjada, és la Humanitat mateixa, i els valors humans de la llibertat, la democràcia, la tolerància i la convivència basada en l'acceptació de qui és i pensa diferent. I tinc clar que el "problema" no és la religió, sinó el fanatisme. Un fanatisme que s'alimenta de pobresa, ignorància, desigualtat i patiment. Un fanatisme que ara veiem disfressat de yihad, que mata en nom de Déu, però que també té altres cares que ens passen desapercebudes, perquè sovint formen part dels nostres prejudicis i la manera en què veiem la realitat. Una realitat que està marcada per la guerra, malgrat que semble que ens quede lluny: la guerra de Síria, Iraq i Afganistan han estat el caldo de cultiu d'aquests atemptats. De sobte, hem tingut un xicotet episodi de barbàrie a les portes de casa i ens hem espantat.  No oblidem que és el dia a dia de milions d'éssers humans.

Crec que la reflexió que fa S. Alba Rico és ben encertada, i paga la pena llegir-la. Ens hi juguem molt i al davant tenim el risc de caure en actituds que porten, també, a la barbàrie. 

I no oblidem una cosa molt important: tot, absolutament tot, pot i és bo que siga ridiculitzat. Fins i tot les creences més íntimes de cadascú i allò que considerem més sagrat. Perquè justament allò sagrat no ho és perquè siga portador d'una veritat especial, sinó perquè tots els éssers i tot allò que hi ha al món mereix aquesta consideració. Són més sagrades les pàgines d'una bíblia que un ocell que canta des de la branca d'un arbre? Són més sagrades les ensenyances de Mahoma que la mirada d'un infant? És més sagrat un temple o una mesquita que un descampat a la vora de la ciutat? Per a mi, no. De cap manera.

La sàtira no és una arma, és una ferramenta que ens permet de veure'ns a nosaltres mateixos amb els ulls d'un pensament radicalment oposat, i que ens ajuda a percebre les nostres pròpies mancances i a adonar-nos que hi ha sempre una part de la realitat que se'ns escapa. La sàtira és i ha de ser una medecina per curar-nos de l'embadaliment cap a nosaltres mateixos i per enriquir-nos i ajudar-nos a percebre la diferència.

Que no ens priven mai d'ella!

El fonamentalisme i el fanatisme. Que callen!
Esperem que tampoc aquesta vegada se
n'isquen amb la seua.