La Serrella (1)

Les dues excursions més llargues i pesades que he realitzat aquest Nadal m'han portat a conèixer els racons de la Serrella i de la serra de Xortà. No sé si serà pel fet que no apareixen a cap cançó que en desconeixia, fins fa ben poc, l'existència, i he de dir que em sorprèn el fet que siguen grans desconegudes. En efecte, guarden racons d'una bellesa espectacular i són un dels miradors més privilegiats cap a les terres del nostre país.

Om centenari de Millena. Quan es va plantar, Bach
composava les seves obres...

Alba a Quatretondeta. El poble queda encara a la penumbra.

El sol ja llepava els cims de les muntanyes més altes quan m'endinsava cap a la vall de Seta. Un nom que no ens ha de recordar cap rovelló, si no que fa referència a una tribu berber, la de Satta, i que ens recorda als antics pobladors d'aquestes terres. Encara a la vall de Travadell, a Millena, un cartell indica l'existència d'un om de més de tres-cents anys al bell mig de la plaça del poble, arbre que es conserva en un perfecte estat de salut malgrat la plaga que assota aquesta espècie. La parada no està de més. En aquesta ocasió, poguí també tastar el fred intens que feia aquell dia que, de moment, era clar.

Els Frares de Quatretondeta

Alguns dels fòssils que torbí a la tartera

Fiu l'ascensió als tres cims que m'havia proposat des de Quatretondeta. Des del poble, apareix el perfil de l'ombria de la muntanya, on anem comprovant, a mida que ens hi acostem, l'espectacularitat dels anomenats "frares": uns colossals menhirs de roca formats per l'erosió, alguns d'ells de més de 50 m d'alt, caprici de la muntanya. S'estenen per gairebé tot el vessant septentrional de la serra, i entre ells, tarteres de pedres que estan plenes de fòssils marins: caragols, esponges, petits mol·luscs... Un bell panorama que recompensa la costosa ascensió entre les pedres!

Al cim de l'Heura

Mondúber (¿?)

Benicadell i les llomes d'Almudaina

La Mariola presidida pel Montcabrer

Cocentaina i el seu castell

Al cim de l'Heura (1.359 m) el vent ja assotava i anunciava un canvi d'oratge. Fred intens. Però quines vistes: la serra del Menejador d'Alcoi, i més al sud, les muntanyes del sud d'Alacant; la Mariola al complet; el Benicadell guaitant per sobre de les llomes suaus de la serra d'Almudaina. El Pla de la Casa, el cim més alt de Serrella, es veia imponent a l'est, i darrere seu, la Xortà i Bèrnia. Aitana, al sud, mig emboirat i a contrallum. Les valls de Confrides, de Seta i Travadell. I més lluny, el Montdúber i les crestes de serres com la Serra Grossa, la de Corbera... 

Cim de Serrella

Alcoi, la Serreta i la serra del Menejador

Embassament de Guadalest i Bèrnia. Al fons, el mar.

Abans d'anar cap al pla de la casa, vaig seguir la cresta que s'alça al vessant sud fins al cim de Serrella (1.359 m). Hi ha una caseta de vigilància i des d'allà, es distingeixen molt millor la Serreta d'Alcoi, el Menejador i el castell de Cocentaina. Desfent els passos pel mig del bosc de pins repoblats que hi ha entre els dos cims que acabava de fer, vaig dirigir-me cap al Pla de la Casa. És fàcil orientar-se entre els corriols i les pistes forestals que hi ha a la carena de la Serrella, donada l'orientació de la serra d'oest a est. No té pèrdua.

Pla de la Casa, ja emboirat

Vall de Confrides

Penya Alta de Xortà

Al cim del Pla de la Casa

Neu cobrint el vessant nord d'Aitana

Gandia

Benicadell

I l'oratge ja havia canviat. El cel ennuvolat, un fred intens i uns flocs de neu aïllats que anaren donant pas a una bona nevada. Mai havia vist nevar a les muntanyes valencianes! La senda que mena cap al Pla de la Casa (1.379 m) és empinada i un tant costosa, però el paisatge i l'aspecte que presenta la muntanya a dalt, que gairebé sembla alta muntanya, paguen la pena a l'esforç. Als peus del cim hi ha una nevera enrunada, i al cim mateix, els fonaments d'una antiga torre de guaita. I de nou, el paisatge, el país i la natura.

Font Roja de Quatretondeta

Tomaca de roser bord

Una fulla d'auró que encara resistia...

Arribant al poble. Quin paisatge més bonic amb la llum especial de
les tardes d'hivern...

Alzina que marca la bifurcació del camí

Frares des de la vall

Fiu el descens per la Font Roja. Una senda duu de nou fins a Quatretondeta. Aquesta passa per una reserva botànica molt interessant: s'hi poden observar arbres rars per aquestes terres, com aurons, freixos, moixeres i teixos. Moltes de les plantes que creixen aprofitant l'ombria i els espais que ofereixen els frares de pedra, són relíquies que es conserven des de l'època de les glaciacions.

Una vegada a baix decidisc, anar cap al castell de Seta, dit també de Costurera. Un bon emplaçament per contemplar la vall i una espectacular posta de sol. De nou, el dia havia canviat i el cel apareixia, de manera sorprenent tenint en compte que hores abans havia nevat, net i clar.

Un dia espectacular!

Restes del castell de Seta o de Costurera

La llum es podia tallar amb un ganivet.