Com ve sent costum meu des de fa un parell d'anys, el darrer dia de l'any eixí a la muntanya. Un altra volta... Novament, una ruta per la Serrella i Xortà que, malgrat tenir noms diferenciats, podem considerar un mateix sistema muntanyós. No pretenguí fer tan gran caminada com l'ocasió anterior: el meu objectiu era el cim del promontori on hi ha les restes del castell de Serrella, que és considerat la frontera entre ambdues formacions, i ascendir tot seguit a la Penya Alta de Xortà. En aquesta ocasió, vaig començar a caminar des de Castell de Castells, poble a cavall entre les valls de Seta i de Pop.
 |
| Castell de Castells |
 |
| Penya del Castellet de Serrella |
 |
| Claps de neu a l'ombria de la muntanya: camins emblanquinats. |
 |
| La Canal i el cim de la Mallada del Llop |
El promontori del castell de Serrella (1.059 m) pareixia inaccessible: una gran paret de pedra cara l'est, accessible però pel seu costat de ponent a través d'un corriol senyalitzat, no sense certa dificultat. Des del castell es dominen les valls de Guadalest i el port de Confrides al sud, amb l'Aitana tancant-les per la banda oposada, i les valls de Pop i Seta al nord. Fou un punt fort durant la revolta morisca protagonitzada per Al-Àzraq, el d'ulls blaus, un cabdill musulmà culte, gran estratega i compromès amb la causa morisca.
I allà, al castell, eixí l'imprevist: a ponent es veia la canal de la Mallada del Llop (1.361 m), la qual, segons alguns geòlegs, està formada per l'acció d'una antiga glacera. Era una temptació molt gran baixar fins als seus peus i recórrer-la fins al cim de la Mallada: un recorregut impressionant entre parets de pedra que, a més a més, em permetria completar l'ascensió a tots els cims de la Serrella. El problema era que, si volia fer Xortà, podria fer-se'm de nit... El risc, però, no em va impedir caure a la temptació.
 |
| El castell des de llevant: restes de la torre de l'homenatge |
Una pista mena des de la Penya del Castell fins a mitjan canal, però se'm va posar entre cella i cella de fer-la des de baix: allà que hi aní entre argelagues i esbarzers, resseguint un sender mig esborrat. Una vegada al peu, les parets de pedra que es veien des del castell es presenten molt més altes i imponents del que hom podria haver pensat en veure-les des de lluny. La Canal està tota ella abancalada, i encara hi ha restes d'antigues construccions agràries, com un abeurador i un antic corral. El sender, però, està bastant esborrat. Cal anar a l'aguait, ja que les parets nord, des de baix, es poden confondre amb el cim. Més o menys des de la meitat de la Canal el sender està més marcat, senyalitzat amb fites en alguns punts, cosa que fa més difícil perdre'l de vista.
 |
| Una gran mola de pedra tanca la canal pel nord. |
 |
| La mateixa paret des del corral a dins de la Canal |
 |
En primer terme, parets sud de la Canal.
Vistes a la Penya Alta de Xortà i a la Penya del Castell. El mar, al fons. |
 |
| Formacions rocoses abans d'arribar al cim. |
 |
| El Montgó des del capdamunt de la Canal |
 |
| Castell de Castells i el Montgó |
 |
En primer terme, les parets nord de la Canal.
Al fons, a la dreta, Xortà i Bèrnia. |
 |
| Gandia i platja de Gandia |
 |
Pla de la casa, l'Heura i el Serrella, on estiguí dies abans.
Al fons a la dreta, Mariola. |
 |
| Penya Alta de Xortà i Bèrnia. |
 |
| Al cim de la Mallada del Llop, algú havia col·locat aquest pessebre. |
 |
| Al cim. |
 |
| Què és un núvol? Quin cel! |
 |
Si esteu atents, durant el descens de la Canal podreu
sentir el xiu-xiu d'aquesta font d'aigua que raja
del terra mateix. Fresca i clara! |
Des de la Canal fins pràcticament el cim mateix de Xortà, concretament fins a la font dels Teixos, es pot seguir una pista forestal que no presenta cap dificultat, però que transcorre per un paratge boscós situat a l'ombria de la serra que és bastant bonic. Es pot accedir al cim també crestejant, però era tard per temptejar camins i corria el perill de quedar-me a les fosques enmig dels esbarzers...
La vista des de la Penya Alta de Xortà és una de les més espectaculars que es puga tenir des de les muntanyes valencianes. A més, tinguí la sort que feu un dia clar com pocs: donant un repàs circular, s'hi veia des de la Calderona al nord, Eivissa a l'est, Puigcampana, Aitana i la costa alacantina cap al sud, i Mariola, Benicadell i Serrella a ponent. Havia pagat la pena el risc i l'esforç.
 |
| Font dels Teixos |
 |
| Illa d'Eivissa tancant l'horitzó |
 |
| Parets de la Penya Alta des del coll que mena al cim |
 |
| Arribant al cim: una sima divideix la Penya Alta en dos. |
 |
| Serra Gelada. A l'esquerra, platja i far de l'Albir |
 |
| Perfil de Bèrnia, majestuós |
 |
| El Montgó i Xàbia |
 |
| Cap d'Or |
 |
| Mondúber |
 |
| Tavernes, Cullera, València i els cims de la Calderona i Espadà |
 |
| Perfil inconfusible del Puigcampana, amb la bretxa de Rotlan. |
 |
| Serra d'Alfaro |
 |
| Mordor. |
 |
| Al cim de la Penya Alta de Xortà |
Risc que s'acomplí: caigué la nit ben aviat. Per sort, la lluna havia superat ja el quart creixent i hi havia una bona visibilitat nocturna. I l'esforç també fou més que notable: des que havia deixat el cotxe fins que hi torní, havien passat més de deu hores d'activitat física.
Ja es podreu imaginar com passí la nit de cap d'any: mòlt. Malauradament, no va colar la meua proposta de menjar-nos el raïm a les onze... Què li farem!?
 |
| Perfil de la Penya del Castell de Serrella, havent caigut la nit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada