 |
Els cims de la Muntanya Màgica donen cert aire
oníric i fantàstic als paratges que l'envolten. |
Ahir m'apropí als peus de la muntanya de Montserrat per presenciar la representació de
la Passió d'Esparreguera: com resa el programa,
un espectacle de magnituds èpiques únic a Europa -4 hores de teatre, 300 actors, orquestra i cor en directe, auditori per a 1.700 espectadors i l'emoció d'una història universal-. Espectacular: es posa de manifest com, amb l'estima pel que és propi i la voluntat de fer les coses ben fetes, els resultats sempre són bons. El dramatisme, la qualitat escènica, la vistositat de la gran majoria dels quadres i escenes, el fet que la música siga en directe... fan de l'efemèride mereixedora d'elogi, i més quan la gran majoria del gairebé miler d'actors, músics i col·laboradors són fills del poble montserratí. Ahir tinguí la sort que era el mateix Josep Borràs, compositor de les músiques de la Passió, qui dirigia l'orquestra i el cor... amb els seus més de noranta anys!
La Passió es representa a un teatre construït expressament l'any 1969. Abans ho havia fet en altres indrets del poble, com l'Ateneu: la història de la representació es remunta al segle XIV, si bé la primera notícia escrita que es té data de l'any 1611. Al final de les representacions, per grups, es pot visitar l'escenari i el fossar de l'orquestra, així com la sala de maquillatge. La infraestructura i organització del teatre permeten els canvis d'escenografia a gran velocitat, i és curiós veure com s'ho fan per aconseguir alguns dels efectes especials. Cal dir que hi ha moltíssima feina i cal organitzar-ho tot amb molta cura per tal que, cada any, l'espectacle siga una realitat.
ESPARREGUERA
Aprofitant que assistia a la Passió, aprofití per conèixer Esparreguera i Collbató, pobles pels quals he passat un munt de vegades però que desconeixia totalment. Guarden alguns tresors interessants. D'Esparreguera destacaria, principalment, la seua església parroquial, amb una gran volta de pedra renaixentista (que segueix, però, la tradició del gòtic català) i la mola del seu gran campanar barroc. No obstant, convé passejar també pel seu carrer Gran i el carrer Cavallers, on es poden descobrir detalls arquitectònics interessants de totes les èpoques: des de finestrals gòtics, portades i reixes barroques fins a esgrafiats i ceràmiques modernistes. Als voltants del poble no es poden deixar de visitar la Colònia Sedó, l'església romànica de Santa Maria del Puig (al voltant de la qual va nàixer el municipi) i el paratge on hi ha el balneari abandonat de la Puda, avui en estat de ruïna.
 |
| El balneari de la Puda, d'aigües sulfuroses, tancat i ruïnós. |
 |
| Vista de l'absis de l'església |
 |
| Les portes laterals, d'estil dòric renaixentista |
 |
| Detall del retaule ceràmic de l'entrada, obra d'Enric Serra |
 |
| Torre campanar |
 |
| La nau i la volta de l'església: espectacularitat |
 |
| Finestra gòtica de Cal Massana |
 |
| Detall d'un casalot del carrer Gran |
 |
| Un dels finestrals de Ca la Teta |
 |
| Vista del carrer Cavallers |
 |
| Cal Fàbregues |
 |
| Detall de la façana de Cal Fàbregues, reconstruïda al segle XX |
 |
| Finestra coronella perfectament conservada |
 |
| Casa Castells, on se signà l'anomenat pacte d'Esparreguera |
 |
| Elements del modernisme popular: recorden l'arquitectura del Cabanyal! |
 |
| Façana posterior de Cal Bacallaner (detall del finestral neogòtic). |
 |
| Antic edifici de La Caixa d'Estalvis i Pensions, avui Mordor |
 |
| Olesa des del camí cap a Santa Maria del Puig |
 |
| Colònia Sedó. El fumeral de l'esquerra està a punt de caure: llàstima! |
 |
| Església i escola de la colònia |
 |
| El fumeral del mig és espectacular! |
 |
| Campanar de Santa Maria del Puig amb un cel primaveral |
 |
| Santa Maria del Puig, s. X-XI |
 |
L'església romànica ha patit moltes reconstruccions
al llarg dels anys, però conserva un aspecte
bastant semblant a l'original. |
COLLBATÓ
El poble natal d'Amadeu Vives i del folklorista Pau Bertran és, sens dubte, un dels pobles més bonics del Massís de Montserrat. El seu nucli antic està molt ben conservat: en destacaria alguns casalots, el racó on el carrer principal fa una corba i les vistes que, des dels límits del poble, es tenen de l'ermita de dedicada a la Mare de Déu de la Salut amb la mola de la muntanya caient-li just al darrere. A la plaça del poble, tranquil·la i bonica, hi ha on bar on podreu sopar molt bé per quatre duros!
 |
Arc d'En Bros, antic accès al poble. Per ell accedien els pelegrins
del camí de Sant Jaume. Al banc de l'esquerra s'hi feien dringar
les monedes que pagaven per comprovar-ne l'autenticitat. |
 |
| Carrer major dedicat a Amadeu Vives |
 |
Vista del campanar de l'església de Sant Corneli
i de Can Rogent a la dreta, amb esgrafiats interessants. |
 |
| Vista posterior de l'església des del Casinet |
 |
| Taller d'orgues Blancafort |
 |
| Finestra coronella de Cal Tutor, a la plaça de l'Església |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de la Salut |
 |
| Darrers rajos del dia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada