Màgia sepultada

Hi ha una cosa indefinible, misteriosa, complexa com la vida mateixa, que no té res a veure amb els detalls, amb els elements de bellesa innombrables que el monestir de Santes Creus conté: aquest element misteriós, inenarrable, és l'ambient, l'atmosfera, el clima que batega sobre aquest determinat punt de la terra. Aquest ambient que ens esborrona i ens subjuga, que ens encanta i ens fascina, d'on prové? On té les arrels? Què el produeix? Quina vibració espiritual el manté en una tensió que ens embolcalla en el moment d'entrar en el clos del monestir?

Em feu gràcia llegir aquest fragment de Pla sobre la màgia de Santes Creus just el dia que visití Ròcamador. Perquè crec que ambdós indrets han patit la mateixa malaurança: la del turisme dominguero. Fa uns mesos vaig revisitar Santes Creus i ja parlí de les impressions que el lloc em va produir huit anys després d'haver-lo visitat per primera volta: la màgia del lloc havia estat engolida per crits de xiquets maleducats, converses banals a crit pelat -pel mòbil o d'un extrem a l'altre de les galeries del claustre, igual tenia-. Doncs el mateix deu haver-li passat a Ròcamador: el lloc és realment màgic, però aquesta màgia ha quedat sepultada per la manca de sensibilitat de molts dels seus visitants.

Ròcamador va ser un centre de pelegrinatge des de ben antic. Situat en el Camí de Sant Jaume, els pelegrins han pujat durant segles les escales que conduïen a una vintena d'esglesioles literalment penjades de la paret de roca, de les quals romanen en peus huit. Entre aquests pelegrins hi ha hagut personatges il·lustres com Ramon Llull, Sant Domènec, Sant Antoni de Paula o el rei Lluís IX de França. El motiu d'aquesta fama eren els suposats miracles protagonitzats per la Mare de Déu Negra custodiada a un dels seus santuaris, que estenia la seua acció miraculosa especialment entre la gent de mar.

Després de la Revolució, de Ròcamador només quedaren unes quantes ruïnes: el que hui es visita és una reconstrucció historicista del segle XIX. Malgrat això, malgrat haver esdevingut un nucli turístic -en el mal sentit de la paraula-, malgrat la massificació, a pesar de les botiguetes de souvenirs que empastifen els carrers, haig de confessar que el lloc té alguna cosa que em va commoure. Qui sap si era per l'energia que emana de Durandal, clavada encara a la paret de roca!

Antic hospital de pelegrins, situats fora de la muralla 

Quatre portes de muralla protegeixen l'entrada al santuari

No falta el [censored] tren turístic!

Darrer tram de l'escala llegendària

Santuari de la Verge Negra

Durandal, l'espasa mítica de Rotlan! 

Cova del Sepulcre, al capdamunt del via crucis 

Vistes des del castell