aNDRòMiNa: Magistral

22 de maig del 2017

Magistral

Orgue de la Daurada, Tolosa

Ahir hi hagué un concert d'orgue més a Sant Felip Neri. Però no va ser, ni de bon tros, com els que es vénen celebrant regularment durant els diumenges de primavera, sinó que tingué una intèrpret excepcional: Montserrat Torrent. Nascuda l'any 1926, filla d'una deixebla d'Enric Granados, des de ben petita va optar per l'estudi de l'orgue, el rei dels instruments, i esdevingué la reina dels intèrprets a casa nostra. I ha mantinguda fins ara tant la dedicació com l'excel·lència: als seus noranta-un anys encara dona goig sentir-la. La sordesa no li impedeix donar el millor d'ella mateixa davant dee l'instrument.

A diferència d'altres concerts que se celebren a l'oratori, ahir l'església estava plena. Bon senyal pel que fa,no només al reconeixement d'una figura cabdal de la interpretació d'orgue al nostre país, sinó també a la música d'orgue. Vivim en un país que acostuma a llençar allò valuós a les escombraries, i els tresors només se salven per la sensibilitat i l'esforç de persones com Montserrat Torrent. L'he sentida parlar en algunes ocasions i no es cansa de reivindicar la tradició organística ibèrica: Cabezón, Correa de Arauxo, Cabanilles... Són, malauradament, grans oblidats i desconeguts, per la majoria d'aficionats a la música.

Per mantenir-los viu no fan falta llibres ni cicles de conferències. Fan falta organistes i instruments. I ens trobem amb el fet que la major part d'orgues històrics de Catalunya, València i altres llocs de la península van ser destruïts per la ignorància durant la Guerra Civil. A Barcelona, per exemple, se'n salvaren ben pocs: el de la Catedral, el de jesuïtes i algun que altre més. El panorama canvia en altres països: a Alemanya la guerra també acabà amb una gran quantitat d'instruments, però a diferència del nostre país, la major part han estat reconstruïts de manera fidedigna. A França es troba un orgue històric sota cada pedra: mireu, si no, les fotos de la meua darrera escapada de part dels orgues que vaig trobar passejant per Moissac, Tolosa, Albi, Montalban o Caors. I no només això, tinguí la possibilitat d'escoltar Liszt a l'orgue de l'església del Taur de Tolosa: ací i allà cites regulars amb la música d'un instrument el repertori del qual transcendeix la litúrgia i forma part del corpus musical universal.

A Algemesí fa uns anys es va tenir la iniciativa de refer, o més ben dit, reinventar, l'orgue històric de la parròquia de Sant Jaume. Es va aprofitar l'única peça que havia quedat després de la destrucció de l'instrument antic: l'anomenat "carabaix" de l'orgue. El carabaix és la plataforma que aguantava l'instrument, amb una decoració rococó on es representen Èol i els vents. La iniciativa, però, encara no ha vist acomplerts del tot els seus objectius: l'orgue resta inacabat -li manquen els registres menors i la batalla- a l'espera del corresponent finançament. Esperem que no li passe com al projecte de l'orgue de Sant Felip Neri que ara fa més de trenta anys es va començar amb il·lusió i del qual ara encara només s'ha construït la cadireta. De vergonya, si atenem que el pressupost inicial per acabar aquest orgue era de tres milions de les antigues pessetes de llavors. I més vergonya encara si mirem en què i com ens hem gastat moltes vegades els diners des d'ençà fins al dia de hui.

La figura i la significança de Cabanilles en el panorama musical ibèric i universal ben mereixen que tinga un instrument en condicions, de qualitat, per reviure el seu llegat al poble que el va veure nàixer. Ara, molts no ho veuen necessari: potser hi veuen fantasmes encara a la porta de l'església?