Una mica perdut -no tenia ni idea d'on havia deixat el cotxe- i inquiet pel ventet de tronada que ja assotava els carrers, les sensacions de sorpresa i admiració que tinguí en trobar-me amb la portada de l'abadia de Sant Pere foren aclaparadores: havia anat a Moissac a visitar el seu claustre i abans d'entrar-hi em trobava aquella meravella que cap amant del romànic hauria de perdre's.
La vista de seguida es desvia cap al rostre del Crist en majestat, hieràtic, subjectant el Llibre a la mà esquerra fent la benedicció amb la mà dreta. Destaquen els detalls del vestit, la manera exquisida amb què s'han esculpit els detalls: cabells, llavis, ulls... El Crist està rodejat pel Tetramorf i per dos àngels que semblen acompanyar-lo. Tota la resta de l'espai del timpà està ocupat per vint-i-quatre figures amb cara de sorpresa, que contemplen la imatge central: són els vint-i-quatre ancians que Joan descriu a l'Apocalipsi. Molts d'ells tenen copes d'or i instruments a les mans, però han deixat de tocar, com si no s'esperaren l'aparició de Crist. La llinda i les arquivoltes estan adornades amb motius vegetals, mentre que al mainell i els muntants apareixen esculpits Sant Pere i Sant Pau -a l'esquerra- i els profetes Jeremies i Isaïes: l'escultura que representa a aquest últim és una de les més boniques que he vist.
Els laterals del porxo narren temes contraris: si a la dreta trobem escenes de la història de la Salvació (Anunciació, fugida a Egipte, Adoració els Mags...), a l'esquerra la paràbola del pobre Llàtzer serveix com a pretext per il·lustrar la condemna eterna dels avars i luxuriosos.
La pluja, per fi, feia aparició. Encara em quedava per visitar el claustre: magnífic! I més sota aquella pluja primaveral i l'olor a terra mullada que l'acompanyà. Cada capitell del claustre de Moissac és una obra mestra: hi són esculpides mil i una històries, des del Gènesi als episodis llegendaris com l'ascensió d'Alexandre. És una llàstima que en algun moment d'exaltació algú decidira mutilar les figures i personatges representats...
En fins, que si voleu submergir-vos en el temps i gaudir del millor romànic, no podeu deixar de visitar Moissac!
 |
| Paràbola del ric i del pobre Llàtzer |
 |
| Escenes de la infància de Jesús |
 |
| Ball macabre a l'infern: un dimoni amb la luxúria |
 |
| Adoració dels Mags, Naixement, Anunciació, Visitació |
 |
Isaïes: una de les millors escultures
romàniques que he vist mai. |
 |
| Panoràmica del claustre de Moissac |
 |
| Pluja, màgia, primavera |
 |
| Sant Martí partint en dos la seua capa |
 |
| Noces de Canà |
 |
| Visió de Daniel |
 |
Samsó lluita amb el lleó Gabatta
 |
 |
| És una pena que els capitells estiguen mutilats... |
 |
| Porta de la Glòria, a la galilea, amb uns curiosos arcs trilobulats |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada