Montalban

El passat de Montalban és un clar reflex de com la diversitat és utilitzada pel poder segons la seua conveniència. En efecte, la història de la ciutat està lligada a la del protestantisme en terres de França. En un principi, la defensa del credo protestant va servir com a pretext d'un bàndol durant les lluites de les diferents fraccions de poder que foren guerres de religió de França. Una vegada assolits els objectius i coronats els Borbons, es passà a una vaga tolerància que, com totes les "toleràncies", acabà malament: amb l'edicte de Fontaineblau Lluís XIV de França establí com a única religió del regne la catòlica, cosa que comportà la destrucció dels temples protestants, el tancament de les seues escoles i la persecució dels opositors a la voluntat reial. Montalban, que havia esdevingut una de les places fortes del protestantisme al sud de França junt amb Castres i d'altres, es revelà contra aquesta decisió reial i fou assaltada per les tropes del rei. La resistència no treu, però, cap fruit: destrucció, expulsió, exili.

Hui Montalban és coneguda per ser la pàtria petita del pintor Ingres. És una ciutat preciosa que s'alça a la vora del Tarn, tota ella de rajola vermella. Els carrerons medievals del centre semblen confluir a la Plaça Nacional: aquesta plaça barroca té una doble porxada sota la qual s'instal·la encara el mercat.

Tinguí mala sort el dia que hi fiu parada: el Museu Ingres està tancat fins d'ací dos anys per reformes; la ciutat, un diumenge per la tarda, romania morta i solitària; a més, plovia i feia fred... Ben de segur que aquest escenari canvia moltíssim un dia feiner i de mercat: si puc, hi tornaré!

Una església protestant

Catedral que ordenà construir Lluís XIV com a exaltació del catolicisme

L'església de Sant Jaume és l'edifici més antic de la ciutat,
parada dels pelegrins a Compostel·la. 

Retaule amb un quadre del pare del pintor Ingres

Palau de Justícia

PLAÇA NACIONAL

PASSEJANT: CARRERONS VERMELLS, FREDS, HUMITS, SOLITARIS