L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)
15 de maig del 2017
Hi ha raons per enderrocar Carcassona i el Gòtic de Barcelona
Anant ací i allà trobí un vídeo on es veia l'enderroc de l'església de Sant Jaume d'Abbeville: veure la maquinària pesada destrossar l'estructura gòtica -neogòtica- de l'església em va fer feredat. Em posí a llegir ací i allí els motius que havien dut a aquesta decisió i vaig trobar arguments raonables tant a favor com en contra.
Passava que el temple romania en estat de semiabandó, amb tan mala sort que una part del remat del campanar va caure sobre la teulada i va fer malbé l'estructura de la coberta. A partir d'aquest fet, el deteriorament de l'edifici no va fer més que empitjorar, fins que es va decidir enderrocar-lo. Per un costat, hi havia els qui veien una barbaritat l'enderroc d'un edifici que havia estat emblemàtic per al barri, que era bell i que en el seu dia havia costat una bona quantitat de diners. Per altre costat hi havia la part "pragmàtica": era més barat enderrocar l'edifici que mantenir-lo. A més, es considerava que mantenir-lo no tenia gens de sentit, ja que l'obra era un "pastitx" del segle XIX, neogòtica, sense cap tipus de valor històric o artístic.
Ara bé, jo em pregunte: no és el neogòtic fruit d'una determinada època? No ens parla el neogòtic del romanticisme, de l'exaltació del passat medieval que es donà en un determinat context en què es construïen les identitats nacionals? No estan plenes les nostres ciutats de construccions neogòtiques i neoromàniques que tenen un valor per elles mateixes? En cas que contestem negativament aquestes qüestions, la veda està oberta: la meitat de monuments als que donem un valor històric poden ser enderrocats amb aquest criteri, en cas que els diners que permeten guanyar gràcies a fer-los servir com a reclam turístic no arriben a ser suficient i mantenir-los siga una càrrega. Podem enderrocar la major part del barri Gòtic de Barcelona, inclosa la façana de la catedral; podem enderrocar la major part de castells, com l'alcàsser de Segòvia o el de Xàtiva; fins i tot les torres de la catedral de Colònia haurien de venir-se avall pel seu escàs valor històric en cas que deixaren de ser rendibles.
També es podria enderrocar la ciutadella de Carcassona: tota ella és un autèntic pastitx que no només està fora de la seua època, sinó del seu context geogràfic. Només en salvaria les vidrieres de la basílica, la major part del segle XIV, una joia del gòtic "autèntic i amb valor històric" que no pas tantes torrasses, teulades de pissarra i pinacles, que no deixen de ser la fantasia d'un arquitecte, Viollet-le-Duc, que, des d'un determinat context històric, va dedicar-se a materialitzar un deliri historicista sobre quatre pedres que els segles havien deixat més o menys dretes. Ara bé, no forma part Viollet-le-Duc i el seu pensament de la història i de les històries dels que ens han precedit?
Carcassona va ser un dels llocs que visití aquest pont: i és això, pastitx. Ara bé, em va agradar força passejar-m'hi, i el descobriment d'aquestes vidrieres que he esmentat va ser una grata sorpresa.
Vista des de les vinyes. Del castell i de la basílica de Sant Nazarí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada