1) RAVAL DE SANT FRANCESC, CERVERA
Sol ixent: la natura s'ompli dels signes de vida que de nit han romàs silenciosos. Però aquests signes apareixen molt abans que l'alba siga evident. Hui mateix, dilluns, en despertar-me a quarts de sis del matí, la xiscladissa dels ocells ja entrava per la finestra: tímida, tènue, però ja perfectament perceptible.
I he recordat un fet curiós que acompanyava la notícia del tsunami devastador del Pacífic de fa uns anys: la major part d'animals salvatges havien fugit de la línia de costa amb suficient bestreta com per salvar la vida. Estic convençut que els animals capten coses que nosaltres ja no captem. Diem-li vibracions, energia, senyals de la natura... Però el ben cert és que els capten.
Eren quarts de sis i jo no sabia si començar a piular: he hagut de mirar el rellonge!
 |
| Abeuradors medievals i llavaner |
 |
| Antic convent d'observants, hui part d'una explotació agrícola |
 |
| Riu d'Ondara |
2) SANT PERE GROS
Una vista privilegiada sobre la vall de l'Ondara: un lloc ideal per fer el mos necessari abans de començar la caminata. L'espectacle que ofereixen els camps, amb el blat verdejant acabat de germinar, és indescriptible.
És una de les poques esglésies romàniques de planta circular del país. Malauradament, la decoració llombarda ha sucumbit als segles. A la vora de Sant Pere estant comprenc un dels fets històrics més curiosos de l'Antiguitat: l'abandó dels camps a moltes zones de l'Imperi després de la prohibició del paganisme i el tancament dels temples. En realitat no se substituïa un culte per un altre. El canvi era molt més profund, en tant que la ideologia, l'economia, la política i les creences d'una societat estan tan íntimament lligades que és difícil separar-les: en fer-ho, ens veiem sorpresos davant d'un pagès que deixa de cultivar la terra en veure tancat el temple situat al centre del pagus.
És clar: és qüestió de poder. Els problemes actuals del món rural hi tenen l'origen. I en aquests problemes entren les creences dominants, la política, l'economia i les ideologies. I, curiosament, al final del dia em trobe un poema que de nou em fa tornar sobre el tema:
El sol és fruit de l'arbre, hi penja
gronxant-se amb ritme vell, és la taronja
més alta, d'or. La lluna
és la filla del llop; l'udol la fa
empal·lidir, s'aprima i es dilata
segons la por que té. El vent
neix en la cortina que es reinfla
d'esperits espontanis; ella el dota
de substància i moviment. El cor
no rega l'home; l'home
després de pensar-s'ho, dona aigua al cor.
Màrius Sampere - Involució
Subllum, 2000
3) RIERA SALADA
El camp són textures, paisatge, natura domesticada. És la flor de l'ametler, el verdejar o el rossejar del blat, el verd antic de l'olivera. És la llibertat d'estar lligat a la terra, d'estar obligar a restar-hi i treballar-la. I, sobretot, és olor de merda, són camins enfangats, restes de cagallons de cabra, de cavall, de vaques, de porcs. Idealitzar està bé: l'olfacte, i el camí que justament passa per una riera Salada inundada, tornen a la realitat.
Aigua fins als genolls. Roba, sabates: fang.
4) CORRIOLS DE CAL MONJO
En sortint de la riera Salada comencen els corriols de cal Monjo. El paisatge de la Segarra s'obre esplèndid al sud.
 |
| Perfecció! |
 |
| Ametlers abandonats. |
5) TORRE DEL MONJO
Un mirador innecessari en un camí sobre el paisatge.
 |
| Gardenya de Segarra |
6) TORNADA A CERVERA
El paisatge ara és presidit pel Pirineu i trencat per l'autovia. I al poc d'avançar, la sorpresa dels camps d'ametlers ben cuidats.
Per acabar la marxa, vistes esplèndides sobre el clos medieval cerverí.
 |
| La Universitat |
7) CERVERA
No sé jo si Cervera s'ha recuperat del tot, en l'imaginari actual, del seu estigma botifler: símbol de la Catalunya borbònica, privilegiada posteriorment pel primer Borbó en fer-la seu de l'única universitat catalana havent-se tancat totes les altres com a càstig a l'alçament. Ara bé, ni la Catalunya partidària de l'arxiduc era una sola veu, ni la Catalunya borbònica una anècdota: Cervera, però també Berga, Ripoll, Manlleu, Centelles... i molts catalans que fugien de les viles preses pels austracistes com uns esperitats.
I dic que potser no s'ha recuperat perquè de tot allò ha quedat un dels edificis barrocs més espectaculars del país. Malauradament cau a trossos i clama per una restauració. Per què no hi arriba?
 |
| Mènsules de la Paeria |
 |
| Sant Domingo: geometria perfecta |
 |
| Carrer Major |
 |
| Rera esta porta es van celebrar les Corts que van decidir la creació de la Diputació del General |
 |
| La Universitat de Cervera |
 |
| Carrerons del Call jueu |
És, sens dubte, l'element més interessant de la capital de la Segarra: s'hi mesclen les històries, les llegendes, l'arquitectura popular, les reivindicacions i la festa (l'Aquelarre).
9) SANTA MARIA
Si després de les destruccions del 36 resta tant per admirar, què no seria de l'edifici si no les haguera patides?
Resta per explicar com aquestes destruccions es relacionen amb la derrota de la República: van ser-ne un dels seus fracassos. Quina repercussió tingueren en els altres àmbits -ideològic, religiós, polític i econòmic-? Ben de segur que entre la gent senzilla i vulgar no van ser una mera anècdota.
 |
| Vestigi de l'anterior temple romànic: un baix-relleu dedicat a Sant Martí |
 |
| Admirat davant de l'obra d'aquest escultor renaixentista! |
Digueu-me misantrop però, en haver patit la verbositat del grup de ciclistes que han parat a la font dita dels Enamorats, no puc deixar d'assaborir la tranquil·litat que torna quan han marxat: quantes estupideses juntes!
Però és curiós: un dels ciclistes, en llegir el cartell del memorial democràtic, s'ha cagat en l'exercit republicà i en la puta mare que el va reparir. Així, a l'estil valencià. Ningú ha gosat de dir res. Segons ell, van cremar la casa de sos pares... Evidentment, ha omès tota la informació. Però, si més no, ha caigut en uns segons la careta hipòcrita que moltes vegades té la política catalana, que amb l'excusa del procés, ara denigra fins i tot la memòria republicana. Us recordeu quan una de les primeres voluntats d'Artur Mas al poder fou la de tancar el finançament al memorial democràtic? Encara no s'havia parlat de cap república catalana... Doncs això: a buen entendedor, pocas palabras bastan.
Pujalt va ser un punt d'entrenament i refugi de l'exèrcit republicà quan els franquistes van deixar aïllada Catalunya de la resta del territori controlat pels republicans. El memorial evita l'oblit d'aquells fets, de les històries i records del poble que es van generar al voltant, i de la lluita per la justícia i la llibertat. Una lluita que va tenir tots els errors que voldreu, però que al capdavall, buscava un ideal que avui s'esvaeix en la fal·làcia.
 |
| Antiga rectoria, on s'allotjaren els primers refugiats |
 |
| Antic hospital de campanya |
 |
| Restes d'una defensa antiaèria |
 |
| Polvorí |
Un reducte de l'Edat Mitjana que lluita per sobreviure: m'animaren a comprar-hi una casa... Però no, de moment, no. Massa imbuït pels encants de la gran ciutat!
12) SANT RAMON NONAT
L'Escorial de la Segarra. Malauradament, passat per les flames durant la Guerra Civil: el magnífic retaule de Pau Costa ha desaparegut. En el seu lloc, mediocritat i mal gust.
El santuari s'alça on diu la llegenda que un ruquet, carregat amb el cos de Sant Ramon Nonat, va parar-se: era voluntat del sant ser-hi soterrat. En realitat, al duc de Cardona li interessava alçar aquest punt de control sobre els seus territoris.
13) MONTFALCÓ MURALLAT
Record viu de la Toscana.
 |
| Arcada, porta i volta de l'antic forn de pa comunal |
14) LES OLUGES
Deixades caure sobre el paisatge.
 |
| Oluja Sobirana |
 |
| Oluja Jussana |
Haig de tornar aviat: una cita amb la millor música al Palau m'espera. De camí, pel carrer del barri, me n'adone que les coses, en gran part, depenen de com les mirem. Visc en un antic raval medieval de la ciutat format al voltant d'un dels monestirs més antics del Pla de Barcelona.
Al Palau: Glass, Bach, Tournemire, Corrette i Brahms en el rei dels instruments. Escoltar el Mad Rush amb tots els tubs de l'orgue sonant no és cosa fàcil de pair, i menys en un dia tan intens de sensacions!
