En aparcar el cotxe a la Vilella Baixa sent el toc a missa vespertina. Mire el rellotge: les quatre i mitja. La missa deu ser a les cinc. Avance cap a l'aiguabarreig del Montsant i l'Escaladei i em pregunte qui deu anar a missa, doncs el poble és desert i no se sent ni una ànima... Només un gos alça una orella en veure'm passar, arrecerat a una ombra.
Al carrer major només veig una dona gran avançar cap a l'església... Altres tres arriben en cotxe, segurament des d'un poble veí. En total, quatre dones amb una mitjana d'edat de vuitanta anys. No és que considere que el futur estiga en les dones que van a missa, però la dada ve a confirmar que el món d'aquests pobles s'esvaeix. No hi ha gaires famílies, ni infants, ni joves. Només gent gran que s'aferra al lloc on ha viscut.
Fa uns dies apareixia als periòdics la notícia que les Terres de l'Ebre havien perdut deu mil habitants en cinc anys. Tot apunta al despoblament, tot i que aquest no s'anuncia com a irreversible. Ara, què s'està fent per evitar-lo? Tinc la sospita que el mateix que en altres àmbits: carregar el bombo amb bones intencions.
Les pedres dels pobles no parlen, però aquelles quatre velles que assistien a missa segur que tenen a la memòria infinites històries i relats de com era fa uns decennis la vida en aqueixos indrets. Però segurament ningú els recollirà. Esdevindran pols i aquells carrers, un testimoni de tota una forma de vida que desapareix.
MORERA DE MONTSANT
LA VILELLA ALTA
LA VILELLA BAIXA
Accès al carrer «Que no Passa»: un atzucac que segurament degué ser la plaça d'armes d'un recinte fortificat. |
GRATALLOPS
FALSET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada