 |
| Font |
Amich Fausto: quan jo era en eixa, la vergonya me va impedir de dirte ab paraulas lo que ara me atravesch a dirte ab escrits, però no te admíries de asò, perquè la necessitat me hobliga; y sobretot te previnch que no voldria agraviarte ni eserte cap perjudici. Per consegüent te dich si me vols fer la caritat de donarme un parell de llensols que non tinch per mudar lo llit y tanbé alguna cosa per ferme algunas camisas per poderme mudar, que non tinch sinó tres y la mia dona duas, però totas dolentas, y acabadas estas no sabrem què portar perquè en horde a roba blanca en esta csa no ia sinó misèria de tot, que no ia ni sols un aixuga mà ni un tovalló, y aixís si me vols afavorir amés la caritat y honra quem fas to estimaré moltícim...[...]»
«Dia 6 d’Agost de 1847. Joseph Pujol Esculptor de San Llorens de Morunys, ab un fadrí han comensat de parar lo Retaule a la nostra capella de las Casas de N. S. dels Angels i dit retaule lo feren a San Llorens y havem anat a buscarlo ab sinch animals ab bast y un ab sella, per anar ell a cavall y dia 10 d’Octubre han acabat de dorarlo y pararlo y dia 16 de dit mes y any han marxat y los avem anat a acompanyar ab dos mulas, una ab bast y altre ab sella, per ferlo ell si posá fusta y gasto, y a preufet, fet y donat era tractat à 450 ll, dich quatre centas sinquanta lliuras y ja son pagadas y a mes devíam ferli lo gasto tot lo temps de pararlo y dorarlo y anarlos a buscar y tornarlos a casa tot ab lo nostre gasto; lo que havem fet. Matamargó a 15 de Octubre 1847. Ramon Casas Pages.»
Llegisc informació sobre la meua darrera escapada. Primer document: escrit per Josep Pujol a Sant Llorenç de Morunys. Segon document: un propietari de la masia de Matamargó, a mitjan segle XIX. No sé jo si hui per hui un barceloní, d'aquests que només sap parlar un «català correcte», n'entendria un borrall... El que sí sé és que un valencià del Cabanyal poca informació se li'n passaria...
Fabra ha fet molt de mal.
[Per favor, capteu la ironia amb què escric en honor de @Virgili7 a twitter... A cadascú que tuita li ha de fer una correcció. Però em pregunte: una llengua normativa que ningú sap parlar ni escriure i que és pretext d'infinites correccions en tots contextos, no caldria ser revisada? M'he fet joseplacreuista? Crec que sí!]
Oratge, aladroc, tràpula, eixir, roig, parèixer, abadejo, soterrar, granera, bresquilla, faena, queferós, despús-demà, despús-ahir, prompte, bufar-se, bufar, xurro (xarnego), esguitar, abellir, apetir, xe!, mante, carlota, safanòria, pimentó, bajoca, llima, meló d'Alger, sanguango, riu-rau, tovalla, endesprés, trellat, escurar, xiquet, bes, besada, llavadora, vacacions, servici, avio, romancero, rent, xop (pollancre), timonet, este-ixe-cell, tovalla, arena, panderola, andana, llàstima, alabar, artiste, llaurador, hòmens mullat, espill, desdejunar-se, taquilla, vesprada, a poqueta nit, xato, vesprada, ciri, cresol, vore, cementeri, berberetxo, dèsset, dèneu, huit, huitanta, hui, juí, gossera, coentor, coent, a go-gó, comboi, romanços, soterrador, soterrar, hui, hui per hui, traicionar, ensalada, preguntar, xulo, faena, carinyo, antorxa, deport, servici, tamany, ser precís, els Reixos, tonteria, tonto, a voltes, a vegades, barco, hui, aixina, ferramenta, ... tenen tradició de segles en tots els registres possibles, collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada