Baix Solsonès

Després, anys més tard, ultrapassada la meitat de la vida, em semblà que el món avançava però que no progressava en cap sentit. És aquell trist moment en què hom descobreix que les enginyositats mecàniques de l'home, que el bagatge més o menys gran de cultura que l'home ha pogut arribar a posseir, no afecten per a res la seva naturalesa primigènia i íntima, i que les passions i instints de l'home -i llurs ombres, les idees- no canvien mai, perquè el seu fat és la seva constant fixesa. El món avança, però no progressa. I el que ens dóna una sensació física d'aquest avenç és la incessant destrucció que d'una manera cega i implacable realitza la naturalesa. És la successiva desaparició del que ens envolta el que ens dóna la il·lusió de la vida, com la nostra desaparició donarà, donarà a altres, la il·lusió de la vida.

Josep Pla. Les hores. «Any nou, vida... la de sempre.»

Potser estic arribant al punt en què aquesta constatació que fa Josep Pla comença a prendre forma més enllà -més ençà seria potser una expressió més encertada- de la literatura. El ben cert és que de vegades tinc la sensació que el món ni avança ni progressa; sensació trencada per algun ensurt d'aquests que dóna la vida: una mort, un oblit, una destrucció.

La segona ruta de la meva escapada al Solsonès em va portar a la torre de Riner des del Miracle. La gran pinada que senyorejava la gran foia que s'estén al voltant de la torre va ser devorada per les flames ara fa just vint anys: en el seu lloc, una jove roureda va fent camí. D'ací uns pocs anys, si el desastre no s'avança, hi haurà a l'indret un bosc espectacular. Però no només era el bosc: aquells flaixos de camps immensos, amb aquells barrets dels núvols arrossegats ràpidament pel vent, traslladen a un no temps enmig d'un no res. Un no temps que, en el meu cas, tenia a prop el perill de la nit. Però sortosament arribí al meu objectiu just a temps de poder tornar abans del capvespre al Miracle.

Sol que cau, ombra que s'allarga

Torre a la vista!

Aiguabarreig dels rius Negre i Estany

Ogives i elements defensius enrunats, entre arbustos i arbres
que amenacen les restes amb la destrucció

Posta de sol eclipsada

Festival

Retaule de Pere Nunyes