I
Barcelona és arribar als soterranis d'una estació atapeïda de gent per tot arreu, amb una temperatura inhumana (per elevada) i amb la megafonia sonant a tota hòstia. En havent passat per la humiliació d'haver de pujar per una única escala mecànica per a milers de viatgers, Barcelona és tenir la sort de ser rebut per una explanada d'asfalt on pots fregir un ou.
Benvinguts a Barcelona.
IIBarcelona és, encara, la possibilitat de passejar per carrers on es conserva una relativa vida de barri. Hostafrancs: hi he viscut, i és una delícia per moltes coses. Plaça d'Osca: quan hi ha quatre donotes que semblen eixides de missa comentant-se la vida davant d'un vermut, hi ha la Barcelona de veres.
IIIBarcelona és la possibilitat d'engreixar-se deu quilograms en pastisseries com aquesta. Kessler-Galimany: especialitat en nata. Quants anys de golafreria!
IVBarcelona és una munió de túnels de metro insofribles, llargs, sense a penes corrent d'aire, normalment atapeïts de gent, captaires i músics. L'infern del metro. Collblanc: quants anys parant-hi per viure diàriament, com qui diu, una aventura!
VBarcelona és un grup de gent bastant considerable que pensa que darrere d'aquestes muntanyes hi ha el no-res. El món és Barcelona, Barcelona és el món: Barcelona és la mida per mesurar totes les coses.
VIBarcelona és un lloc on a voltes es condensa l'estupiditat infinita. Segons aquests estúpids (pedagogs i mestres) el respecte és quelcom opinable. I tots sabem en què deriva aquesta "opinió": la creació de monstres. Monstres que fan bullying; monstres que acaben una nit de festa anant a apallissar els captaires del carrer Numància, que els pilla més a prop. Escoles que acaben en el més absolut fracàs social i acadèmic disfressat de resiliència, innovació i emocions.
VIIBarcelona és un conjunt de reclams turístics que en realitat disfressen l'especulació, el turisme de borratxera i la destrucció del teixit veïnal de la ciutat.
VIIIBarcelona és gent prenent la fresca als passejos i avingudes. Aquesta Barcelona és la que m'agrada.
IXBarcelona és l'eterna discussió sobre el tramvia de la Diagonal. I, per fi, és el començament de les obres d'aquesta infraestructura.
XBarcelona és l'Eixample, i un conjunt de cruïlles que abans odiava i que ara admire bocabadat per la seua arquitectura. Barcelona és, per tant, una mirada nova que ix de noves lectures i experiències.
XIBarcelona és trobar-te la reproducció del temple d'August en un carrer qualsevol.
XIIBarcelona és haver viscut més de deu anys en un pis interior de menys de trenta metres quadrats del qual guarde un molt bon record, però on no tornaria a viure jamai (per si ve qualque pandèmia més).
XIIIBarcelona és el Born, el millor barri del món. I el Born és Sant Agustí el Vell i Can Joanet i la carnisseria Can Carles i la fruiteria del Forat de la Vergonya i el forn López i el Comercial-Dos i la botiga d'Alarcón... Bé, aquesta fou molt de temps la meua Barcelona.
XIVBarcelona són racons de pau i espiritualitat. [Mode irònic engegat].
XVBarcelona és un raconet deliciós enmig de la barbàrie turística salvat de la depredació neoliberal. Si no hi heu anat mai la Bodega del Born no heu estat a Barcelona!
XVIBarcelona són carrerons recorreguts milers de vegades: ara badant, ara anant a un examen, ara anant al Frankfurt Sant Jaume, ara anant a un museu i, especialment, de camí al Palau de la Música.
XVIIBarcelona és un dels records més tristos que tinc. I també la depravació i la decadència més absoluta d'una ciutat materialitzades en una Rambla inhòspita i bruta.
XVIIIBarcelona són les places més boniques. Com aquesta, especialment a principis d'estiu: les flors grogues de les acàcies pinten Sant Agustí el Nou de groc i màgia.
XIXBarcelona és el temps transcorregut als jardins de l'Hospital.
XXBarcelona és descobrir que els grans temples de la cultura, com la Central del Raval, van perdent el seu caràcter sagrat... En efecte, la Central ha desmantellat la seua gran secció de clàssics llatins i grecs, que ha quedat reduïda a una prestatgeria a la sala del primer pis. Trist.
XXI
Barcelona és la possibilitat d'endinsar-se en la Cultura, així, amb majúscula. Norma de Bellini, al Liceu! Quin gran descobriment! També és trobar a faltar el Palau de la Música que, fa un temps, era una extensió del saló de casa.
XXIIBarcelona és el menyspreu per la història i l'art que intuïsc fruit d'una formació centrada en el jo, jo, jo i les "meues" emocions. No és la decadència que suposa el fet que un o una imbècil haja malmés un dels millors edificis gòtics de la ciutat, sinó la decadència que suposa que la pintada romanga dies després de perpetrat l'atac a la cultura.
XXIIIBarcelona són els espais quotidians esplèndids envaïts pel trànsit i per munions de turistes borratxos, per botellots i per la brutícia.
XXIV Barcelona són capvespres meravellosos (i calorosos) al Passeig de Sant Joan.
XXVBarcelona és també una estàtua d'Stalin disfressat d'Anselm Clavé.
XXVIBarcelona és una ciutat que es mira indiferent la burrera, la banalització dels mots, la demagògia i l'engany que a poc a poc esdevenen en dogmatisme, intransigència i rebuig de la diferència ideològica i cultural. Barcelona ha patit en massa ocasions les conseqüències de tot això.
XXVIIBarcelona és el fet inusual de trobar-se una andana buida al metro a les nou del matí, quan hi ha cops que no pots agafar-lo per tanta gent com hi ha.
XXVIIIBarcelona és esport, la gent del Claror, i també les mitges maratons que sovint feia ascendint Montjuïc tot contemplant el panorama de la ciutat als meus peus. Enyor!
XXIXBarcelona és la grandiositat d'un paisatge urbà.
XXXBarcelona és la possibilitat d'engreixar-se deu quilograms en una pastisseria qualsevol. I els records que em duu especialment aquesta!
XXXIBarcelona és l'engany de les postals idíl·liques, on no surten les munions de turistes, les vomitades, la calor, la brutícia ni el soroll que envolta el panorama fotografiat.
XXXIIBarcelona és la llum que il·lumina la Humanitat [mode irònic en funcionament novament].
XXXIIIBarcelona és el mercat dominical de llibres de vell de Sant Antoni: dels rituals que paguen la pena.
XXXIVBarcelona és caminar tot mirant amunt, als remats dels edificis de l'Eixample, ensopegant amb la gent i el mobiliari urbà. Mirar amunt que sempre ofereix descobriments com aquest.
XXXV
Barcelona és l'oportunitat de descobrir l'Art, també en majúscules. És decidir-se, per fi, de visitar el MEAM, i tornar de nou al MNAC a assaborir les millors obres del romànic i, de passada, Turner.
XXXVIBarcelona és la possibilitat de tenir tot Catalunya a l'abast, i d'haver tingut l'oportunitat d'ascendir a tots els cims de la Muntanya Màgica que ara contemple des del tren.
XXXVIIBarcelona són, per damunt de tot, totes aquelles persones que he conegut, amb qui he crescut, he treballat i he intercanviat experiències, vivències i punts de vista, i que ara m'estime moltíssim i formen part de mi. Sense ells i elles, Barcelona no seria res ni jo tampoc seria qui sóc.
A tots, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada