El que oblide, la meua càmera de fotos ho recorda. Ara ja fa un temps relativament llarg que la tinc i el meu arxiu fotogràfic abasta moments que la meva memòria ja no retè. I sorprén obrir una carpeta i trobar-te no amb unes fotos, sinó amb els records que la memòria té sobre el moment en què les férem. Me n'adone que les fotos que més m'estime no són les dels viatges, ni les de les festes importants, sinó les d'aquells moments poc relevants plens de xerrades, passejades pels llocs de sempre, dels amics i de les situacions familiars.
Ahir em van venir al cap aquestes coses. A la carpeta posava Pasqua, però no hi havia fotos de cap viatge, ni de cap super excursió ni esdeveniment important. Estàvem tots avorrits a un cotxe, perseguint a una gossa boja, o asseguts fent el manta al sofà de casa Neus. I com ens ho passàvem de bé sense fer res, aguantant-nos els uns als altres. Que ja és prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada