De nou, una notícia que em crida l'atenció. Des del Departament d'Interior de la Generalitat, dirigit pels "ecosocialistes", es va decidir de suspendre l'homenatge a les víctimes de l'Holocaust, pel motiu de l'aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazis. En el rerefons d'aquesta desició està l'atac d'Israel a Gaza.
Als meus (humils) ulls, la comparació d'uns fets amb uns altres insulta la intel·ligència. Avui, Israel no té en compte la població civil de la Franja: mort, patiment, fam, malalties són el seu dia a dia, tot en nom d'una operació militar l'eficàcia de la qual és molt discutible. Fets del tot condemnables, execrables. Crec, però, que no incomprensibles. Però allò que va passar fa seixanta anys va més enllà del patiment de la població civil en un atac militar. L'Holocaust significa posar tota la intel·ligència, la raó, la ciència i la tècnica a l'extermini del diferent: els jueus foren la víctima principal, però no oblidem que també van ser exterminats, gais, discapacitats, testimonis de Jehovà, disidents polítics, caps religiosos, etc. Crec, doncs, que no és comparable, i que per més que calgui estar en contra de l'atac a la Franja de Gaza, no hem de mesclar les coses ni vanalitzar-les.
Ara sembla que s'haja d'anar de progre en tot, i per a ser progre cal anar "en contra" d'Israel. "O eres de los míos o vas contra mí". Si prens una actitud crítica, ja ets feixista. S'arriba a l'extrem de pretendre eliminar l'homenatge esmentat: em sembla del tot insultant. I per molt progres que siguem, hem de tenir clar que no tot val: a la mani que se celebrà en Barcelona l'altre dia, segons diferents fonts, hi va haver crits que cridaven a la lluita armada en contra dels jueus; crits que vitorejaven Hamàs (un grup terrorista, que com diguí en un post anterior, busca exterminar els jueus i negar-los el dret a tenir el seu Estat); molts individus duien una indumentària miliciana, anaven encaputxats, i es dedicaven a cremar banderes israelianes i americanes... Era aquesta una manifestació demanant la pau i l'acabament del conflicte?
Avui llegia una altra notícia, i és que un membre dels ecosocialistes, l'Herrera (secretari general de l'organització), es feia la víctima davant les crítiques rebudes per haver encapçalat la manifestació, entre altres assumptes... Les paraules m'han semblat demagògiques: deia que en cap país ningú s'atreveix a críticar que "un dirigent polític vagi a una manifestació d'acord amb el que pensa". Un es pregunta si és que caldrà un gest per desmarcar-se d'algunes actituds que es donaren en la manifestació, o és que serà que les comparteixen totes! Perquè si és així, sí que és criticable, més que li pese al senyor Herrera.
D'aquí la meva decepció. Crec que a partir d'ara hauré d'agafar amb peus de plom tot allò que esdevinga "progre". Perquè entre les actituds despertades davant l'atac a la Franja, la nova "velociatat variable" amb que ens torturen als conductors de l'àrea metropolitana, i molts altres assumptes més (destacats pel destrellat), un veu que ja no sap on agafar-se. Això sí: sembla que l'homenatge a les víctimes de l'Holocaust finalment sí que se celebrà, però a portes tancades. I després de tot l'enrenou, el Govern ofereix la possibilitat a la comunitat jueva de fer un nou homenatge, aquesta vegada en la plaça de Sant Jaume.
Quina manera de marejar la perdiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada