Berlín.

Tenia ganes d'anar-hi, però ni de bon tros sabia que m'anava a sorprendre tant! L'any començà a París, i de París puc dir que era bonica, curiosa, elegant. De Berlín no sempre puc dir el mateix. No sempre m'ha semblat bonica, però puc dir molt més que això: en tots els aspectes és impressionant. M'hi he trobat tantes sorpreses que he arribat a emocionar-me i tot.

Com explicar-ho? Ja baixar de l'autobús fou un xoc: desorientat, Breitscheidplatz se m'apareixia molt diferent a com la imaginava: plena de llums, de gent, cartells lluminosos, trànsit... i en el seu bell mig la Kaiser-Wilhem-Gedächtniskirche en estat de ruïna oferia un contrast grandíssim, i deixava entreveure moltes coses. De seguida vaig començar a passejar-la i viure-la. Han estat cinc dies intensos i extenuants.

El Museu Jueu, Checkpoint Charlie, Postdamer Platz i el Sony Center, Creuzberg, els carrers de Mitte, Bebelplatz, Gendarmenmarkt, el Dom, el Centre Judaïc, Scheunenviertel, l'illa dels museus i la col·lecció d'art grec i egipci, Alexanderplatz i els seus contrastos, la música, el matí glaçat a Tiergarten, els terrors que es narren al costat del mur a Topographie des Terrors, el mur, l'Olympia Stadium, Schloss Charlottemburg, la ceràmica, el museu del Surrealisme, Karl Marx Alle... Tantes altres coses. Quasi tot ha superat les meves expectatives, i ha canviat les meves opinions prèvies.

Berlín és una ciutat que en tots els racons parla de la seva història, de la seva destrucció i l'afany de reconstrucció i de construir un futur nou. Però un futur que no oblida pas el passat, sinó que comença reconstruint-lo -moltes vegades pedra a pedra-, recordant-lo i advertint sobre els errors que  es van cometre i que portaren a la destrucció, la mort, l'Holocaust i el mal absolut.

I a cada carrer que es visitava, una sorpresa, un contrast arquitectònic, un edifici impressionant, una botiga curiosa. Costums diferents, fred intens però suportable amb una bona jaqueta, parcs interminables, aire net (sí, sí, es respirava un aire bastant net tot i ser una gran capital), gent en aparença freda però que es demostrava afable i oberta. Els museus, una passada. Passeigs per carrers deserts. Orgues impressionants. L'oferta cultural es veia variadíssima. Però sobretot, els missatges que oferia la ciutat: sobre com han patit els berlinesos durant tot el segle XX, des de el règim nazi, la destrucció de la ciutat i la dictadura comunista. I és que ningun lloc pot oferir-nos una experiència més rica que la patida per aquesta ciutat.

He aprés moltes coses i tinc clar que hi tornaré. Puc dir que ha estat un dels llocs que més m'agraden del món. Del meu món, és clar.

PRÒXIMAMENT, MÉS FOTOS ;)