al lado del palacio está la timba,
El alarido ronco junto a la voz serena,
El amor junto al odio, y la caricia junto
A la puñalada. Allí es extremo todo.
Avui he tingut la sort de vaguejar per les restes del trasllat de la nostra escola. Sols a l'annex, mentre esperava uns pares per fer una entrevista; he escurdinyat per les aules: tot romania més o menys igual, excepte pel mobiliari que havia desaparegut. A sisè encara estava la data de la fi de curs: 19-06-2008... Fins quan romandria allà? Jaquetes penjades que ningú reclama, murals, treballs.
I entre les piles aparentment inútils de llibres de text desfasats he trobat alguns tresorets. Materials per fer racons sobre els euros, mapes conceptuals dels temes que ara treballe amb els meus; làmines. Propostes d'excursions en tren. Fins i tot una caixa embalada, de la meva companya de cicle, amb tot de material valuós: grapadora, cola, vernís, llana... I justament ara que anem a utilitzar-la per cosir!
Las cosas tienen un precio. Lo es del poderío
La corrupción, del amor la no correspondencia;
Y ser de aquella tierra lo pagas con no serlo
De ninguna; deambular, vacuo y nulo,
Por el mundo, que a Sansueña y sus hijos desconoce.
El que he trobat m'ha fet pensar una cosa: que si les coses es fan amb antelació suficient, calma, paciència i ganes se'n pot treure molt més profit. Aquests "tresors" que avui he trobat jo ara tindrien un ús que tal vegada canviaria moltes coses. Les presses els havien oblidat, o simplement ni tan sols hi havien posat atenció.
Quantes coses que se'ns escapen!
Vivieron muerte, sí, pero con gloria
Monstruosa. Hoy la vida morimos
En ajeno rincón. Y mientras tanto
Los gusanos, de ella y su ruina irreparable,
Crecen, prosperan.
Vivir para ver esto.
Vivir para ser esto.
(Vivir sin estar viviendo).
LUÍS CERNUDA - Ser de Sansueña
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada