De seguida he vist que al Facebook han sorgit grups de recolzament als palestins. Però no m'he adherit a cap d'ells, perquè entre línies, en les seves propostes, s'interpretava com de dolents són els jueus per atacar la Franja "sense justificació". I torne a repetir: crec que cal condemnar l'atac des de tots els punts de vista, però crec que en aquesta història tots dos grups, palestins i jueus, són igual de dolents, o igual de bons, com vulguem dir.
Crec que el poble jueu és un poble que té por. Un estat poderós militarment, però petit, rodejat de països que se li han declarat enemics; a més, a dintre les fronteres d'Israel, hi ha un gran percentatge de palestins habitant-hi. Aquesta por l'hem de tenir en compte per entendre el suport que els jueus de "a peu" han donat a l'atac: que també té motius electoralistes i militaristes, i que també busca la humiliació dels palestins, és clar. Per l'altra banda, com definim Hamàs? És un grup fanàtic que, textualment, ha predicat l'aniquilació de l'estat d'Israel i els seus habitants i ha predicat també que no té dret a existir. I que no té cap poder militar, però no ha parat de llençar míssils casolans al sud d'Israel, sense importar-li que aquests pugueren causar la mort de persones innocents.
I el fet que Hamàs s'haja atrinxerat en la Franja té un objectiu clar, que a molts se'ls escapa: usar la població civil com a escut. Els fanàtics de Hamàs no els importen gens ni mica les morts de civils, tinguem-ho clar. Un fanàtic idolatritza la mort. Però sap que la mort de civils provoca la ira, l'odi dels pobles musulmans (sobretot Síria i Iran, enemics declarats d'Israel) i també la condemna de la comunitat internacional. Però lluny d'intentar evitar-les, ara han cavat els seus amagatalls justament en les zones més poblades de Gaza. Hem de pensar, doncs, que aquest grup terrorista té realment "humanitat"? Creieu que si Síria i Iran aconseguiren armar a Hamàs, aquest grup de fanàtics no masacraria la població d'Israel? És clar que ho faria, sense remordiments. Ja ho intenten amb els mitjans que tenen: atacs amb suïcides, míssils casolans... Esperem, doncs que això no passe: és un dels objectius del bloqueig a la Franja per part d'Israel.
A la postres, és la població qui pateix les conseqüències de tota aquesta situació. Però quins són els bons? Evidentment, palestins i jueus. I els dolents? Els fanàtics (dels dos bàndols), sempre; i també els palestins i els jueus que els hi recolzen, uns a cada extrem del fanatisme. És molt simplista posar-hi etiquetes. El conflicte acabarà quan ambdós se n'adonen que la solució no la tenen les armes, sinó el diàleg i el futur compartit.
Com en un segle que ens ha ensenyat tantes coses els costa tant de reaccionar? Fins quan han de continuar morint civils innocents quan tard o d'hora la negociació es farà necessària, si no volen sucumbir tots en una espiral eterna de violència?
Fàstic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada