Ahir a dos quarts de tres de la tarda hagués posat una bomba en la meva aula. De tan fart com estava de tota la mandra, impertinència, absurde i grolleria que s'havia condensat en l'ambient. Fou el primer cop que posí un càstig a "l'antiga": una còpia interminable. Ja no podia més! Ara, que no es penseu, que també els cal això de fer còpies...!
Però avui que no els rebré al col·le els tinc ganes. Surrealista? Bondage? Masoquisme? Potser. També propòsit d'esmena. Necessitat de conèixer els límits, les limitacions i d'aprofundir en les possibilitats, les virtuts i les metes.
Limitat, nerviós. Cometré errades, m'enfadaré, perdré la paciència. Però pense que aquí, i en tots els camps, és important ser coherent. La coherència és el vestit de gala del treball fet amb bona voluntat (no dic ben fet, això se n'aprén amb el temps). I darrerament l'he trobada a faltar bastant en algunes propostes. I és que quan es tracta d'alimentar els egos, tot val. Jo, jo, jo, jo!
Jo sóc un simple aprenent de mestre d'escola que no passa ànsia, però que tampoc pot tirar la casa per la finestra. Supose que ho seré per molt de temps, fins que decidesca canviar de feina. A partir d'aquí, que em diguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada