Algú va captar el moment en què feia la foto, que també tinc desada en algun lloc. Ha quedat constància, doncs, dels fotografiats i de la càmera. D'un i altre costats.
Canta Sílvio Rodríguez: Soy feliz, soy un hombre feliz y quiero que me perdonen por este día los muertos de mi felicidad. A l'altre costat de la foto sempre resta la càmera, però és veritat que quan ens sentim bé hi ha a l'altre costat aquells qui han sortit perjudicats a causa del nostre afany de ser feliços? Si ens sentim malament, hi haurà un altre costat amb algú que se senta bé per aquesta causa?
De vegades, amb les mateixes circumstàncies, un se sent bé un dia, malament un altre. Tinc la sensació que vivim en un Univers que mai entendrem del tot, que hi ha alguna cosa que se'ns escapa i que és clau per comprendre-ho tot. O siga, que avui no entenc res. Res de res.
I em pregunte: quin és l'altre costat de la indiferència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada