No s'ha de negar que el fet és del tot surrealista: un representant d'una colla castellera catalana, al balcó de l'ajuntament d'un poble valencià governat pel PP, presentant l'actuació de farien, amb gran part dels regidors al seu costat plantats com uns estaquirots, escoltant com el casteller deixa de banda els eufemismes de "cosins germans", "pobles veïns", per parlar directament dels Països Catalans en referir-se als nexes d'unió entre la tradició castellera i la muixeranga. Com que el casteller era de Lleida, tothom s'estranyava de com parlava tan paregut a nosaltres. I l'entenien, tots l'entenien! -Malgrat que parlava una "altra llengua estatutària"-.
Tampoc hem de negar que els regidors del PP, que organitzen l'acte a pesar seu, van ser acollidors i educats amb els seus hostes, i van reprimir les ganes d'estimbar-los balcó avall que segurament els agafarien.
I compartireu amb mi que la trobada de muixerangues, que ja va per la seua quinzena edició, és un dels actes més emotius i simbòlics per mostrar la unitat de cultura entre valencians i catalans, i que la del dissabte passat va ser un èxit... Tot i que el públic, una mica escàs. Què li farem!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada