Aqueixa mateixa tarda [del 3 de maig de 1937], entre les tres i les quatre, tot baixant per la Rambla, vaig sentir uns trets darrere meu. En girar-me, vaig veure uns joves, amb fusells a les mans i mocadors anarquistes -vermells i negres- al coll, a la cantonada d'un carrer lateral, una travessia de la Rambla que puja en direcció al nord. Era evident que canviaven trets amb algú situat en una altra torre octogonal - una església, em penso- que dominava el carrer. De seguida vaig pensar: "Ja hi som!"
GEORGE ORWELL, Homenatge a Catalunya
Recorde que justament pels dies que llegia aquest relat dels fets del maig de 37 -que tot just començaren al peu de la torre de Santa Maria del Pi per a Orwell-, vaig passar per davant de la porta de la basílica i viu el cartell que anunciava que es podia visitar el campanar. Ho apuntí a la llista de les coses que havia de fer, i ho feu justament ahir. Fer de turista per ciutat, fugint sempre dels top 10 de les guies turístiques, sempre ofereix alguna que altra sorpresa: aquesta visita no en va ser una excepció.
La visita no solament inclou l'ascensió al campanar del Pi, sinó que inclou una aproximació a la història del temple i una visita guiada pels seus racons menys coneguts. Així, Santa Maria del Pi és una basílica prototípica del gòtic català, bastida durant el s. XIV, i no fa falta ser massa hàbil per adonar-se que el seu model constructiu va ser copiat a València poc temps després: Sant Joan, Sant Joan de l'Hospital, Sant Martí, Sant Nicolau, Sant Esteve... tenen totes elles una nau central amb capelles laterals... Només Santa Caterina va copiar la planta de Santa Maria del Mar, amb naus laterals i deambulatori. A diferència de les esglésies valencianes, intervingudes amb elements barrocs i neoclàssics, Santa Maria del Pi és l'església que més fidelment guarda el seu estil gòtic primitiu, i la que més elements originals té de tot Barcelona.
Als fets del 36 l'església es veié afectada, però no va cremar tota: només el presbiteri, algunes capelles laterals i l'orgue major, l'incendi del qual va fer que cedira l'enorme rosassa de la façana principal, reconstruïda fidelment per Jujol cap a l'any 1950. Sens dubte, la rosassa és l'element més impressionant de l'església.
 |
| Rosassa i volta de l'església |
 |
| Nau des del presbiteri |
 |
| Restes del cor? al jardí / hort del rector |
LA LLEGENDA
Diuen que el mestre d'obres del campanar va fer un pacte amb el dimoni: aquest l'ajudaria en l'empresa de construir la torre, però a canvi li havia de lliurar l'ànima en el moment en que l'escaló número 100 fóra col·locat al seu lloc. El mestre d'obres va acceptar, i justament va deixar l'obra inacabada a l'escaló 99, tot dedicant-se a altres menesters... A la seua mort, un nou mestre d'obres es va fer càrrec de l'obra, i en construir-se l'escaló número 100, el dimoni va aparèixer per endur-se la seua part del tracte... La ràbia que el va envair en veure que havia estat enganyat, va fer que la puntada de peu que pegà quedés marcada justament en aquest escaló.
Diuen que al segle XIX la gent feia cua per tal de visitar la marca del peu del diable del campanar. El bisbe mateix va demanar al rector del Pi que la petjada fos tapada... I és que el mal i les llegendes satàniques atreuen sempre! La història ens ve a demostrar com la mentalitat de la gent de l'època tenia dificultats per concebre que una obra tan magnífica com la basílica o la torre hagueren estat realitzades per les persones sense cap tipus d'intervenció "sobrenatural"...
 |
| Lloc on hi ha l'escaló número 100 |
 |
| Escala de la torre |
 |
En tots els nivells de la torre hi ha aquest forat enmig, per on
es pujaven les campanes i els estris dels campaners |
EL COS DE CAMPANES
Les campanes conserven la mateixa distribució des del segle XVII, i molts elements d'aquest nivell daten d'aqueixa època. D'entre les campanes destaca l'Antònia, tal com es coneix popularment la campana major de la torre: es diu que amb ella es tocà a sometent l'11 de setembre de 1714.
A les parets del cos de campanes han quedat molts testimonis de les activitats dels campaners: inscripcions amb els seus noms, les petjades de les seues activitats (pedres fosques per el foc, etc), així com un curiós tres en ratlla del segle XIV.
 |
| A la dreta, l'Esquirol, la campana més xicoteta |
 |
| L'Antònia. |
LES VISTES DES DEL TERRAT DEL CAMPANAR
Per mi, les millors vistes de Barcelona. Acostumem a veure la ciutat des dels seus flancs: des de Montjuïc o Tibidabo, o bé des de la Torre Colom. Fa temps visití també el mirador del rei Martí, que oferix unes vistes parcials del Gòtic, i els terrats de la catedral: les vistes des de la torre campanar del Pi són molt més espectaculars. Tal volta és degut a l'altura i la ubicació de la torre: durant molts segles fou l'edifici més alt de ciutat vella, i se situa al seu bell mig. Pareix que ens hagem situat al mig d'un amfiteatre, des d'on es pot veure o intuir qualsevol racó i edifici de la ciutat. Espectacular!
 |
| Unes vistes inèdites de la catedral. |
 |
| Generalitat, Sants Just i Pastor, Santa Maria i les torres del Port Olímpic |
 |
| La Rambla, amb l'església de Betlem |
 |
| Liceu. Al fons, el port i el castell de Montjuïc |
 |
| El cor verd de la Rambla. Torre Colom i el port. |
 |
| Entre els carrers de Sant Pau i de l'hospital, el convent de Sant Agustí. |
 |
| 22@ al fons. En primer terme, Catedral i Palau Reial Major. |
 |
| Traçat de Banys Nous, Avinyó. L'ajuntament i l'església de St. Jaume |
 |
| Plaça Reial en primer Terme. El World Trade Center i l'hotel Vela al fons. |
 |
Ajuntament, sants Just i Pastor, Santa Maria del Mar,
el Zoo i el Port Olímpic. |
 |
| El complex de l'Hospital. Al fons, gratacels del barri de Sants |
 |
| MNAC. En primer terme, l'hotel Barceló a la rambla del Raval |
 |
| La Mercè i la Barceloneta. |
 |
En primer terme: sant Felip Neri i les acàcies de la plaça homònima.
Al fons, Torre Àgbar i Hotel Me Barcelona. |
 |
| Terrat del Palau Güell |
 |
El traçat del carrer del Pi assenyala la torre Urquinaona.
Sagrada Família. |
Des de la torre es veu molt bé l'observatori de la Rambla, on justament Orwell, amb qui he començat el post, va passar la major part del temps que duraren els fets de maig del '37.
Jo solia seure allà dalt, meravellant-me de la follia de tot plegat. Per les finestrelles de l'observatori es dominava un panorama de quilòmetres i quilòmetres de radi -una estesa d'edificis alts i prims, de cúpules de vidre i teulades fantasioses, amb teules verdes i de color de coure, brillants; cap a llevant, el mar blau pàlid, que llambrejava-, la primera vegada que veia el mar des que havia arribat a Espanya. I tota aquella enorme ciutat d'un milió d'habitants restava immobilitzada en una mena d'inèrcia violenta, un malson de soroll sense moviment.
GEORGE ORWELL, Homenatge a Catalunya
 |
| Observatori astronòmic de la Rambla. |
 |
| Seu del Gremi de Revenedors i traçat del carrer Petritxol |
 |
| Torre Sabadell, edificis de la plaça Catalunya i Tibidabo. |
EL TRESOR
Malgrat que no és una gran col·lecció, gairebé tots els objectes custodiats al tresor de Santa Maria del Pi tenen interès. Hi són a un lloc ben segur: a la planta baixa de la torre, una cambra amb uns murs de gairebé 3 metres de gruix que va ser utilitzada com a refugi antiaeri a la Guerra Civil i altres conflictes bèl·lics.
Destaquen, entre totes les peces, la custodia major, una obra d'orfebreria del segle XVI, i un calze, dit de Felip Malla, datat del segle XIV, així com una Sagrada Família de Viladomat.
 |
| Sagrada Família, Viladomat |
 |
| Calze de Felip Malla, s. XIV |
 |
| Custòdia i Lignum Crucis del rei Martí |
 |
| Detalls de la custòdia |
LA IMATGE
La imatge que presidix l'altar major se situava fins fa poc temps sobre la porta principal de l'església. Fou traslladada al presbiteri després d'un intent de robatori. Es tracta d'una fantàstica imatge gòtica de la Mare de Déu, d'un estil que podríem titllar d'afrancesat.
La visita, tot i durar més de dues hores, es va passar ràpidament i ens va deixar amb ganes de més. En efecte, la Montse, que ens feia de guia, coneixia molt bé l'edifici, i es notava que se l'estimava i el vivia. Caldrà tornar, perquè com molt bé ens digué, Santa Maria del Pi està plena d'històries, anècdotes i llegendes, i és ben difícil d'abastar-les totes en un dia!
Us recomane la visita. Potser us puga semblar cara, però els diners van destinats a la restauració del monument, que no està en els seus millors moments pel que fa a la conservació.
 |
Imatge de Sant Miquel, patró del gremi de Revenedors,
que encara té el privilegi que el Santíssim presidesca
aquest seu altar el dia de la festa del sant. |
 |
| Safareig de l'hort del retor, als peus del campanar, ara en obres. |
 |
| Angelots del dosser del llit de la Mare de Déu Assumpta |
 |
Tomba dels membres del gremi de Serrallers
L'església és tota ella un cementiri, i entre les tombes hi ha nombroses
calaveres: el símbol de la fatuïtat i temporalitat
de tot el que ens rodeja, començant pel propi cos. |
Vanitas vanitatum, et omnia vanitas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada