...per part d'un alumne. Dolor, perplexitat, desconcert. D'entrada, crec que en aquests casos cal una reflexió calmosa i serena: els fets d'ahir a l'institut Joan Fuster de Barcelona són difícils de preveure, difícils de pair i difícils de comprendre. Però poques hores després, hi hagué qui ja es va atrevir a fer una relació de causes i esmenes, com feia una professora en aquest article que llegí per la vesprada.
A l'article s'anomenaven, bàsicament, dues causes: la manca de recursos i la suposada manca en el currículum actual de certs eixos (la llista és cada vegada més llarga...) com l'educació per la pau, la socialització de problemes, l'educació emocional, la resolució de conflictes en la no-violència, l'educació sexual, la prevenció de la violència de gènere, el del bulling, la reflexió sobre la situació social i familiar, l'educació en valors...
Pose aquesta en darrer lloc per enllaçar en una reflexió que em faig a partir el que estic vivint enguany. Valors. Individu i societat. Individu que conviu "en" i "amb". Potser si com a societat ens creguérem com a propis determinats valors i fórem coherents amb ells, avançaríem moltíssim en la nostra pròpia cohesió. D'altra banda, si no evitàrem tant la frustració com a part necessària del desenvolupament de l'infant i de la seua integració (és aquesta la paraula?) en la societat, no caldria invertir tant de temps intentant de convèncer-los que quan les coses no van com ells voldrien, no cal que ens maten a tirs.
1 comentari:
Édgar, estic totalment amb tu. És important treballar la frustració. Hem d'aprendre a fracassar i a aixecar-nos de nou.
Gràcies per aquest escrit teu referent a aquest professor. Sincerament, una pena!
Ana Herrero
Publica un comentari a l'entrada