Una arenga rarament naix de l'anàlisi, de la raó, del trellat i del mètode científic. Ans al contrari, naix de la irracionalitat, d'un èxtasi, d'un postureo, d'una adhesió incondicional a una causa, d'una ideologia o, senzillament, del poc trellat, del cretinisme intrínsec d'alguns individus o de l'estultícia que no es posa a prova.
Així doncs, darrerament he après que és inútil posar al davant d'una arenga una proposta d'anàlisi racional, una crida a l'aplicació del mètode científic, o a raonar i contrastar postures, analitzar causes i efectes o les conseqüències de determinades decisions. Perquè és com intentar mesclar aigua amb oli en un got: qui escup l'arenga ho fa des d'un convenciment que naix dels budells i no del cap, i contra aquests convenciments tan viscerals poca ciència podem aportar.
¡Lo tradicional ya no sirve, lo viejo fuera, fuera, hay que renovarlo todo! ¡Que venga lo nuevo, lo nuevo! Què argumentar? Què dir? Millor callar i anar fent, amb l'esperança que el nostre granet d'arena evite el naufragi. Sí, no aneu errats: de nou un argument d'una mestra moderna i pedagògicament innovadora.
[RESPUESTA] Eso último es lo más grave de todo. Yo me siento una persona en general progresista, innovadora, emprendedora, no soy alguien conservador en la vida, de ninguna manera, y sin embargo entiendo que distintos dominios deben tener distinto grado de innovación. Y la escuela para mí tiene que ser más conservadora que otros dominios. Si bien yo te dije que la escuela ha avanzado menos que otros dominios, hay una buena razón para que así sea, y es que es un ámbito en el que hay que experimentar con mucho cuidado, pues si alguien hace algo y lo hace mal…
Qui diu això? Qui? Ah! Sigman, un neurocientífic, aquests als quals els innovadors apel·len amb tanta freqüència. I diu això? Oh!!!
Per al meua part, no em cal dir res més. Us aconselle, això sí, que llegiu l'entrevista sencera.
 |
| L'art d'innovar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada