Sí, és això, és l'aprendre a aprendre. Perquè si apliquem aquesta competència, llavors...
Llavors ve la part on m'esgarrife. Mossegue fort les dents per aguantar allò que abocaran sobre el tema i aplique la tècnica dels ABC's per evitar decidir-me a tirar-me a l'autobús que passa per davant del bar. Perquè si d'una cosa me n'adone és que això d'aprendre a aprendre és el que tots tenim a la boca però que no tenim ni idea de què és (caldria mirar el currículum, però certament la verbositat sobre el tema abocada allà tampoc esclareix massa coses). Cadascú la pren i l'entén d'una manera, i podem trobar un grup de docents parlant del tema protagonitzant un autèntic diàleg de besugos. És com un dogma de la Santíssima Trinitat: no hi ha qui en dubte, ningú l'entén. Això sí, pobre d'aquell qui no s'òmpliga la boca amb aquest mantra pedagògic o que s'atrevisca a dir que és una imbecil·litat com tantes altres que corren arreu.
Estic començant a abordar El pèndol de Foucault, que he pres del munt de pendents d'Umberto Eco. I ric en llegir el llistat de sabers a impartir a la Facultat d'Irrellevància Comparada, on s'estudiïn matèries inútils o impossibles. La facultat tendeix a reproduir estudiosos en un grau que vagi augmentant fins a l'infinit el nombre de matèries irrellevants. Avunculogratulació Mecànica (elaboració de màquines per saludar la tieta), Urbanisme dels pobles nòmades, Història de l'Agricultura Antàrtica, Història de la Pintura de l'illa de Pasqua, Literatura Sumèria Comparada, Iconologia Braille, Fonètica del Cinema Mut, Hípica Asteca, Institucions de la Revolució, Institucions d'Oligarquia Popular, la Història de les Tradicions Innovadores i... Pedagogia (si és que no podem incloure aquesta darrera en l'anterior, atès com porten pràcticament segle i mig repetint les mateixes suposades i fracassades innovacions). Perquè, de què serveix una Pedagogia que ha perdut de vista allà on vol menar l'infant i ho ha substituït per no se sap quina estranya felicitat i idea de bonesa?
Aprendre a aprendre sense aprendre. Ja en parlí fa uns mesos a propòsit d'una experiència d'aqueixes que requereixen tranquil·litzants en vena. Vull tornar a reivindicar l'aprendre PER aprendre. I denunciar de nou que l'emperador va nu i fa el ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada