 |
| Auró centenari, a la ruta de Gartxot |
I
En Navarra estant, no podia marxar sense haver visitat la Selva d'Irati. Remenant pel Wikiloc en busca d'una ruta, vaig trobar-ne una relacionada amb una llegenda: la llegenda del bard Gartxot. Segons conten, Gartxot era un bard que feia de criat per als monjos de Roncesvalles; tant ell com el seu fill eren excel·lents cantors, i entre els poemes que cantaven destacava l'èpica sobre la batalla que els bascos havien guanyat a Carlemany. La victòria era per als bascos una mostra de resistència.
Però heus ací que l'abadia fou ocupada pels monjos de Santa Fe de Conques i aquests es van fixar en les aptituds musicals del fill de Gartxot: van voler fer-lo monjo per tal que els oficis divins lluïren amb aqueixa veu meravellosa. Ara bé, això implicaria, malgrat que els monjos feren de Gartxot a canvi un home franc, que el fill seria educat en la llengua de cultura, el llatí, i no en la llengua en què el pare cantava les gestes dels bascos. Consegüentment, això implicava en certa mesura una pèrdua de llibertat i, més enllà d'això, la victòria de les hosts de Carlemany en el pla simbòlic i cultural.
Aquest darrer fet és el que explica les reaccions de Gartxot. El bard va fugir amb son fill a les muntanyes d'Itzaltzu, però en poc temps va caure en mans del merí. En aquell moment va prendre una decisió que marcaria el seu destí: va preferir donar mort al seu fill a què aquest caigués en mans dels monjos. Aquesta acció li va valdre la pena de mort en la foguera, la qual li va ser commutada per uns anys de reclusió a una cova situada a les muntanyes on havia fugit. Allà va ser emparedat. Es conta que eren els coloms els qui l'alimentaven tot portant-li granets de blat.
Gartxot va morir en el moment de ser alliberat, segons la documentació de l'època, cap a l'any 1110. Però la seua història ha perviscut fins als nostres dies com a símbol de resistència a l'aculturació. Perquè, siga o no certa la història, en realitat el que es posa de manifest és que l'abandó d'una llengua és també una forma de mort contra la que cal rebel·lar-se: i més si és imposada des del poder.
II
La ruta de Gartxot recorre els paratges on el bard es va refugiar amb el seu fill. El camí, poc abans de començar la tornada a Itzaltzu, es desvia cap al lloc on Gartxot fou emparedat segons la tradició. No hi ha res que deceba: els boscos, els arbres centenaris que vas trobant-te i, en arribar la senda al seu punt elevat, el Pirineu resta a la vista mentre camines durant un parell d'hores.
Tot plegat, un espectacle!
III
Després de la ruta, vaig fer via cap a l'altre lloc relacionat estretament amb la llegenda: Roncesvalles. Abans, però, vaig recórrer alguns pobles de la vall del Salazar i la vall d'Aezkoa, plens de casalots, ponts medievals i racons deliciosos.
Això sí, eren hores en què la calor es deixava notar...
 |
| Monument a Gartxot, Itzaltzu |
 |
| Fortificacions militars al Pirineu, que foren executades per l'exèrcit per ordre de Franco durant els anys quaranta: temien una invasió des de la frontera amb França. |
 |
| Primeres vistes al Pirineu |
 |
| L'anomenada «Cova de Gartxot» |
 |
| Caminar durant hores amb el Pirineu al davant! |
 |
| Paisatge que enamora! |
 |
| Espartza |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Muskilda, romànica força modificada durant el barroc |
 |
| Fortificacions del Pirineu (anys quaranta): niu de metralladores |
 |
| Retaule major de l'església (s. XVI) |
 |
| El museu-cementeri era tancat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada